El Museu de Valls s'omplirà, del 2 d'octubre al 29 de novembre, de creacions artístiques locals en una exposició que recull intervencions i projectes inspirat per la pandèmia de la covid-19. La mostra és el resultat final del projecte 'CovidArt', una iniciativa de suport als creadors vallencs desenvolupada entre les accions d’emergència per mitigar la crisi actual en el sector cultural. L'exposició s’inaugurarà, aquest divendres 2 d'octubre, a les 20h, en un acte públic al passeig dels Caputxins, davant l’edifici del Museu, que comptarà amb l’actuació del grup musical Hideout i es desenvoluparà amb totes les mesures de prevenció i protecció.

Llenguatges artístics diversos

Les obres cobreixen un gran ventall dels llenguatges artístics actuals, que van des de la pintura fins a la instal·lació de lloc concret, passant pel vídeo, el gravat, l’escultura, la música i la fotografia, però tractats sempre amb un pensament crític contemporani que ens parla tant de les vivències personals com de comportaments socials sorgits en els darrers mesos. Des del panorama més íntim, on es descobreixen les noves necessitats, anhels i canvis psicològics provocats per la situació d’aïllament, com és el cas de les obres de Marina Barberà, Pep Queralt, Rosalia Pomés, Ester Fabregat o Rosa Piñas; fins a les perspectives de nivell local i global, on es reflexiona sobre les diverses reaccions de la societat en front aquesta crisi, ja sigui destacant la seva bellesa o, sobretot, la seva decadència, com ens mostren Marta Arjona, Albert Gironés, Oriol M. Martí, Vanessa Pey o el grup Hideout, guardant també una relació amb els espais buits de Gemma Clofent, obra presentada el 2010 a la Capella de Sant Roc.

Aquesta mostra, comissariada per Quim Torres, vol recollir la creativitat del moment present que vivim, donant visibilitat a totes les creacions que la quarantena va inspirar entre els artistes, d’una forma àmplia i, essent al mateix temps, una exhibició o arxiu que expliqui com la nostra societat ha viscut, i continua vivint, aquests moments.

Diferents visions d’una mateixa realitat

Durant els mesos de confinament, la majoria de nosaltres, hem estat reclosos a casa i el contacte que teníem amb l’exterior es donava principalment quan trèiem el cap per la finestra, ens asseiem a la terrassa o a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials, percebent un món incert des de l’interior de les nostres cases. L’obra d’Ester Fabregat reflexiona sobre aquesta situació i planteja relacions entre el dins i el fora a través de la simbologia que representen els tentacles de l’eriçó de mar, un animal que viu dins la seva closca a les fosques profunditats marines i que es comunica amb l’exterior a través d’aquestes extremitats anomenades "podia". Rosalia Pomés continua parlant també d’aquesta dualitat interior-exterior, transportant l’exuberant necessitat de contacte amb la natura a la sala del museu, amb una instal·lació que parteix de les aquarel·les que cada dia pintava a casa durant el confinament per a crear uns instants de color i alegria, però que també fan un homenatge a les plantes i animals que, per fi, han pogut gaudir d’uns mesos de descans de la constant massificació humana.

D’altra banda, els qui van poder sortir fora de la seva llar durant l’estat d’alarma, van trobar-se, possiblement, amb indrets gairebé irreconeixibles per la seva falta de presència humana. És per això que s’ha inclòs en aquesta exposició els no-llocs captats per Gemma Clofent, que ja ens parlaven fa deu anys de l’estranya sensació que provoquen aquests territoris inhabitats i sense nom.

En la solitud de l’aïllament, a alguns ens ha servit per reflexionar i conèixer-nos a nosaltres mateixos, una pràctica essencial que sembla amagada per la gran quantitat de tasques i estímuls diaris que ens aclaparen en nostra vida diària. Marina Barberà, Pep Queralt i Rosa Piñas treballen sobre aquesta qüestió a través de la simbologia del propi cos, la primera al voltant de la introspecció i els sentiments relacionats amb la solitud i la necessitat de contacte exterior; el segon sobre les diferents fases que ha provocat aquesta crisi en un mateix; i, finalment, Rosa Piñas, representa aquest cos en la seva forma de crisàlide per simbolitzar la capacitat humana de transformació, una metamorfosi vital que ha tingut lloc justament en un moment de reclusió i aparent inactivitat.

Els diversos impactes a nivell social que ha produït aquesta pandèmia han estat un dels fets més curiosos i alhora impredictibles del moment i, les instal·lacions d’Albert Gironés i Oriol M. Martí giren entorn a les creences, hipòtesis i teories sobre el sorgiment o l’eliminació de la Covid 19, i la circulació d’aquestes en un món en el que, precisament per que es troba sobresaturat d’informació, es genera contínuament un gran nivell de desinformació. Gironés, per la seva banda, contraposa la creença tradicional i local sobre l’eliminació de malalties gràcies a la Verge de la Candela amb la teoria conspiradora global que relaciona la creació d’aquesta pandèmia amb el sorgiment de la tecnologia 5G; d’altra banda, l’obra de M. Martí, brota de la curiositat, la incertesa i la tradició local de "mirar al cel amb els peus a terra", sobre la hipòtesi presentada per l’astrobiòleg Chandra Wickramasinghe que proposa la possibilitat que aquest nou virus hagués arribat des de l’espai a través de meteorits o altres objectes celestes. També es fixa en els comportaments socials, però des d’una perspectiva ben diferent, el curt documental de Marta Arjona, que deixa constància de la bellesa d’accions o comportaments que han sorgit durant el confinament, però també de l’esforç dut a terme per part d’alguns col·lectius per adaptar-se a aquesta nova situació.

Finalment, les crítiques més ferotges al sistema les trobem al vídeo de Vanessa Pey i la música de Hideout. Aquests darrers carreguen principalment contra el canvi climàtic i la seva gestió a nivell político-econòmic, un fet que s’ha vist emmirallat per la gestió de la crisi del Covid, la qual posa en relleu la passivitat dels governs, que solen actuar quan ja és massa tard i en favor de les grans empreses. D’altra banda, Pey posa de manifest el fet que potser ja estàvem, en certa manera, reclosos abans de la pandèmia, en una obra enregistrada just abans de l’entrada del país en estat d’alarma i editada durant el confinament. El vídeo reflecteix l’angoixa que provoca la llibertat sota vigilància en la que vivim, manipulada i limitada gràcies, en bona part, a unes xarxes socials que enlloc d’interconnectar-nos, ens fragmenten cada cop més.

Accés i horaris d’exposició

La mostra es pot visitar des d’aquest divendres 2 d’octubre i fins al proper 29 de novembre, amb accés gratuït i en l’horari habitual: de dimarts a dissabte d’11 a 14h i de 17 a 20h, i els diumenges i festius d’11 a 14h.