Tot i que l'artista nord-americà J. J. White resideix a la part baixa de Tarragona des fa més d'una dècada, manté una relació constant amb la J. F. Galerie de Zuric, on fa pocs mesos ha exposat l'últim treball pictòric sobre els set pecats capitals. Arqueòleg especialitzat en la prehistòria sud-africana i viatger empedreït, White reivindica el moviment i la influència japonesa en les seves obres i va ser el responsable, fa uns anys, d'una impactant perfomance gravada a la Rambla tarragonina sobre el general suís Reding i l'heroïna tarragonina Rosa Venes. Va ser una representació artística en què els models nus passejaven portant els capgrossos dels dos personatges històrics. “M'interessava veure la reacció de la gent” explica. La perfomance també es va poder veure al mateix Zuric.“Allà va agradar també perquè es passejaven sota zero” bromeja.
Després de penjar els pinzells de la seva última exposició, en què interpreta els set pecats capitals, White es planteja el camí artístic que ha de seguir la seva col·lecció nova.“Quan estava exposant reflexionava sobre què faria tot seguit i vaig pensar que la millor cosa que podia fer per combatre l'estupidesa de Donald Trump era alguna cosa relacionada amb la mort del somni americà”, explica el pintor. Citant Frank Zappa, que “no existeix publicitat bona o dolenta, tan sols publicitat” avança, però, que la nova col·lecció no serà explícita pel que fa al president americà sinó que “l'implicarà sense dir el seu nom o sense ensenyar-lo directament”. “Mai m'he sentit identificat amb la cultura americana i molt menys, des que sóc aquí” confessa aquest autor, que va compartir uns anys amb la colònia d'artistes vinculada als fills de Robert Graves a Deià.
A banda de la mediàtica i omnipresent font d'inspiració que pot representar Trump per una ment creativa, White també es planteja crear obres relacionades amb les sèries de Muybridge que tracten el moviment, un dels temes pels quals sent preferència i que ha treballat en alguns dels seus quadres.
“Crees art amb qualsevol cosa, amb allò més ridícul i pot no tenir significat” afirma pel que fa a la mirada que els neòfits apliquem en la matèria a les obres d'art contemporani. Un exemple del material que empra en les seves creacions són uns llibres que es va trobar a la brossa fa uns mesos i amb els quals ha estat treballant amb els seus alumnes. “Eren uns llibres escolars estripats dels anys 20 i 30” i em preguntava qui podia haver fet allò amb aquelles publicacions, comenta.
Des de sempre, es recorda creant joguines i, fins i tot, quan treballava d'arqueòleg somiava tenir temps per realitzar peces creatives, fins que un dia va pensar que aquella feina no feia per ell. En la seva vocació creativa que l'ha portat a plasmar obres amb títols tan suggeridors com 'Sumo, Tsunami'...“hi ha el salt de llençar tota la meva educació, el temps i els diners invertits i entrar en una cosa que diem art”, reconeix.
