La Franz Schubert Filharmonia va oferir un concert, sota la direcció de Tomàs Grau, el passat divendres 16 de gener
El concert de la Franz Schubert Filharmonia, aquest divendres 16 de gener, al Teatre Tarragona, sota la direcció de Tomàs Grau, va oferir una vetllada marcada pel contrast i la vitalitat, amb un programa dedicat a Leonard Bernstein i Philip Glass.
L”Overture de Candide’ va obrir el concert amb energia i esperit teatral, establint des del primer moment un clima directe i comunicatiu. A continuació, el ‘Concert per a violí i orquestra núm. 1’ de Philip Glass va aportar un canvi notable de registre, amb una escriptura reiterativa i hipnòtica que va generar un espai sonor continu, sostingut pel violí solista de Letícia Moreno, que va articular el discurs musical amb claredat, continuïtat expressiva i un fraseig atent al caràcter hipnòtic de l’obra. En aquest context, van destacar les intervencions del clarinet, l’oboè, la flauta, la percussió i l’arpa, que van aportar color i matisos al discurs musical, amb una pulsació rítmica marcada pel joc entre el tres i el dos, molt present al llarg de l’obra. El treball conjunt de les diferents seccions va contribuir a mantenir la cohesió i la tensió musical al llarg de tota la partitura.
Després d’aquesta obra, Letícia Moreno va oferir un bis íntim amb ‘La nana’, de Manuel de Falla, pertanyent al cicle ‘Siete canciones populares españolas’, acompanyada per l’arpista Esther Pinyol, en un moment de gran delicadesa i sensibilitat que va crear un diàleg molt cuidat entre el violí i l’arpa.
El concert es va tancar amb les ‘Danses Simfòniques’ de West Side Story, on van brillar els solistes de l’orquestra, amb moments especialment rellevants com la cadència de la flauta pel seu discurs musical, les intervencions del saxòfon, el piano i el vibràfon, el paper rellevant dels metalls —trompeta, trombons i tuba— i el diàleg entre la viola i l’arpa. La percussió, molt present al llarg de l’obra, va sostenir l’impuls rítmic fins al final.
El colofó final va ser un bis amb la represa del ‘Mambo’, que va acabar de confirmar la complicitat entre l’orquestra i el públic en un final enèrgic i celebrat.
