Un dels rapinyaires que podrem veure més fàcilment a l’hivern a zones humides
L’arpella comuna (Circus aeruginosus) és un ocell que pot mesurar fins a 55 cm, amb una envergadura de fins a 140 cm en les femelles, que són una mica més grosses que els mascles.
El mascle té les ales molt clares amb la punta negra, el cos marró però més clar a la zona del coll i cara. Per sobre les ales i la cua són també quasi blanques.
Les femelles, però també els juvenils i alguns mascles, són de color marró fosc, amb el cap de tons beige i algunes zones una mica clares a les ales i al coll.
Mascle d’arpella comuna en vol (E.P.)
A Catalunya hi ha unes poques poblacions residents tot l’any, a zones com Utxesa o els Aiguamolls de l’Empordà.
Com a hivernant és molt més freqüent, sobretot a zones humides litorals i també a estanys interiors. Al Camp de Tarragona en podem trobar uns pocs exemplars a indrets com els Aiguamolls del Pla de Santa Maria o la Séquia Major de Vila-seca, però si en volem veure més podem anar a la Reserva de Sebes (Flix) i, sobretot, al Delta de l’Ebre, on hi ha un nombre força elevat d’arpelles.
Arpella en vol a la Reserva de Sebes (E.P.)
És un rapinyaire que va molt lligat a les zones humides. De fet, en castellà s’anomena “aguilucho lagunero”, doncs el trobem en llacunes i hàbitats similars.
Escull estanys i llacunes de mida mitjana o grossa, principalment si hi ha vegetació de canyís, joncs o plantes aquàtiques similars, que li ofereixen llocs on amagar-se, on nidificar, on dormir i són també els ambients on s’hi troben les seves preses.
Pot adaptar-se sense problemes a indrets com la Reserva de Sebes, on hi ha bosc de ribera proper als estanys, però també a espais com el Delta de l’Ebre, on predominen les grans llacunes amb canyissars i arrossars al voltant.
Vista superior de l’arpella (E.P.)
L’arpella té una alimentació molt diversa, adaptada també a les diferents èpoques de l’any on predominen unes preses o unes altres. Les observarem, molt sovint, caçant ocells o petits mamífers, com podrien ser rosegadors o conills, però també s’alimenta de llangardaixos, serps, granotes o fins i tot algun peix.
Sobrevola, amb calma, els camps i els estanys, i quan observa una presa desprevinguda s’hi llença a sobre ràpidament, clavant-li les urpes per evitar que pugui escapar. Llavors se l’endurà a una zona propera on pugui aturar-se i menjar-se-la sense pressa. Al Delta de l’Ebre, per exemple, molts cops les podem veure aturades a algun arrossar, mentre menja.
Arpella aturada al canyís, ben camuflada (E.P.)
