Tot i ser un rapinyaire nocturn, és un ocell que té molta activitat durant el dia, cosa que ens facilitarà molt la seva observació
El mussol comú (Athene noctua) mesura uns 23 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 54 cm. És un ocell relativament petit.
És força arrodonit, amb el cap gros, amb tot el cos de color marronós i clapes més clares, sobre tot al ventre. Els ulls són ben grossos, de color groc amb l’iris negre. El bec és curt i ganxut.
El cos és molt compacte, amb ales no molt llargues i amples.
Mussol fotografiat a un camp d’antics avellaners (E.P.)
A Catalunya és una present durant tot l’any, on és relativament comú. Es troba principalment a zones litorals i centrals del país, molt vinculat als ambients que acostuma a ocupar.
Al Camp de Tarragona està força ben distribuït, podent-lo trobar a zones de camp obert. A mesura que ens apropem a zones de muntanya o a indrets amb molta massa forestal, deixarem de trobar-hi mussols. Serien zones més adequades per trobar altres espècies de rapinyaires nocturns, com el gamarús.
Mussol al terme municipal de Constantí (E.P.)
El mussol comú pot ocupar hàbitats diversos, però tots tenen una cosa en comú: són indrets oberts, amb arbres espaiats.
És molt habitual a zones agrícoles variades, amb presència d’avellaners, ametllers, vinya, com també olivers, i parts més arbustives o herbes. També li agrada que hi hagi edificis dispersos, cases de pagès o masos, on a vegades hi pot fer niu.
El podem observar ben a prop de pobles i ciutats, a descampats propers a zones urbanitzades.
Parella de mussols al costat de la teula trencada on fan niu (E.P.)
Aquests ocells aprofiten les preses més habituals en cada moment de l’any. A les èpoques de més calor, predomina la captura d’invertebrats mitjans i grossos, com saltamartins, llagostes, grills, escarabats,…
Durant tot l’any també s’alimenta de rosegadors, però també d’altres petits vertebrats, com les sargantanes.
Les egagròpiles són una mena de boles que expulsen els mussols (i altres ocells) per la boca. Aquestes boles tenen tot el que el mussol no ha pogut digerir: pèl, ossos, exoesquelets d’insectes,… Ens seran molt útils per a comprovar l’alimentació d’aquestes aus.
Aprofiten per criar a l’interior de troncs foradats, com d’oliveres, però també a forats a terra, o a sota de les teules d’edificacions velles.
Mussol comú al Parc Samà, Cambrils (E.P.)
