Un ocell força habitual al Camp de Tarragona, però que per a molts és un moixó completament desconegut
La griva (Turdus viscivorus) mesura uns 29 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 47 cm. És més gros que les merles i que els tords, que en són parents propers.
Té el dors de color marró, força uniforme. El pit i ventre són blancs, amb multitud de taques arrodonides i aplanades horitzontalment, de color fosc. Al costat de l’ull s’observa una zona una mica més clara que la resta del cap.
En vol, podrem veure que la part inferior de l’ala és blanca.
És un ocell molt similar al tord, amb qui molta gent el confon. Hem d’observar el color de la part inferior de les ales, les formes de les taques del pit, i la zona més clara al costat de l’ull. També el seu comportament és diferent: té una posició més dreta, i la veurem sovint al capdamunt d’arbres.
Griva fotografiada al Pirineu (E.P.)
A Catalunya és una present durant tot l’any, tot i que també observem exemplars procedents d’altres contrades com a hivernants.
Al Camp de Tarragona és un ocell habitual, que observarem sobretot a zones de camps de conreu, cultius de secà, zones de fruiters, però també a descampats i a zones periurbanes. És també habitual a camps de golf, on troba força aliment.
Molts llocs seran bons per a observar grives: als afores de Reus, a la Torre d’en Dolça, als camps de vinya de l’Alt Camp i el Tarragonès, …
Dues grives al Parc Samà (E.P.)
Les grives poden ocupar hàbitats molt diversos, des d’ambients forestals a zones més obertes, com descampats o camps de conreu.
És curiós perquè al Camp de Tarragona estem acostumats a observar-los entre vinya, oliveres o avellaners, per exemple, però si ens n’anem al Pirineu els trobarem a sobre de pins i avets, a les grans masses forestals amb algunes zones obertes pel mig.
També s’observa sovint a parcs urbans, buscant cucs o altres invertebrats a les zones de gespa.
Griva en vol. S’observa l’ala blanca, per sota (E.P.)
La seva dieta és realment variada, amb grans canvis al llarg de l’any. A la primavera i estiu aprofita els insectes, cucs, cargols, aranyes, … per a aprofitar la gran quantitat de proteïna d’aquests aliments. A la tardor i hivern, quan no troben fàcilment tants bitxos, s’alimentaran de fruits, brots tendres o llavors.
Griva en un parc urbà (E.P.)
