Un ocell ben peculiar, que tothom identifica fàcilment gràcies a la seva mida i color
El flamenc (Phoenicopterus roseus) és un ocell ben gros, de fins a 1,45 m d’alçada, amb una envergadura d’ales de fins a 1,70 m.
Els adults tenen un plomatge rosat, més o menys intens depenent de la seva alimentació i el seu estat de salut. A una part de les ales s’hi observa una zona de color rosa intens.
Els joves tenen tons de color gris, més apagats que els adults. També les potes són més fosques.
Té el coll llarg, i un bec ample amb una forma curiosa, que li facilita buscar aliment a zones amb aigües poc profundes. Les potes són llargues i de color rosa.

Grup de flamencs al Delta d el’Ebre (E.P.)
A Catalunya el flamenc és un ocell resident tot l’any, principalment al Delta de l’Ebre. A l’hivern també poden arribar exemplars d’altres zones, i poden aparèixer flamencs, de forma ocasional, a diferents zones humides.
Al Camp de Tarragona podem observar, de tant en tant, flamencs a llocs com la Torre d’en Dolça o la Séquia Major, a Vila-seca, però habitualment només s’hi queden uns pocs dies.

Joves de flamenc (E.P.)
El seu hàbitat principal a Catalunya el troba al Delta de l’Ebre. Durant tot l’any els veurem pels arrossars i llacunes del delta, i a l’hivern es desplacen cap a les salines de la Punta de la Banya (una zona protegida i d’accés restringit) on hi nidifiquen.
Sempre busquen zones amb aigua poc profundes, on hi ha l’aliment que necessiten.
Quan es troben a altres punts de Catalunya, acostuma a ser també a zones amb aigües poc profundes: estanys, aiguamolls, llacunes, … i, molt puntualment, a la platja.

Flamenc en vol (E.P.)
Tenen una dieta molt concreta: s’alimenten de petits organismes aquàtics, com larves, petits insectes, microalgues, mol·luscs, cucs i, sobretot, petits crustacis. De fet, els carotens que donen el color rosa a les plomes dels flamencs prové d’un crustaci (Artemia salina) i d’una alga (Dunaliella salina).
Capturen aquests aliments movent el bec de forma lateral per les aigües poc profundes. Per a facilitar la presència d’invertebrats i algues a la zona per on passa el bec, va movent les potes per remenar el fang del fons. Té unes barbes a la llengua on queden atrapats aquests petits animals i algues.
Aquests ocells crien en colònies, per a facilitar la defensa dels nius en cas de que hi hagi algun depredador. Cada femella només pon un o dos ous.

Flamenc buscant aliment (E.P.)

Jove de flamenc a la Torre d’en Dolça (E.P.)