La pregonera de Santa Tecla farà el Pregó aquest diumenge 21 de setembre, 90 anys després que el seu avi, el periodista Lluís Salvador Andrés, entrevistés al poeta Lorca durant la seva visita a Tarragona
Viviana de Salvador pronunciarà el pregó de Santa Tecla d’aquest 2025, que tindrà lloc el proper diumenge 21 de setembre i que donarà el tret de sortida a la part més tradicional de les festes.Viviana de Salvador Deop va néixer a França al 1958. Amb dos anys va arribar a Catalunya, després de l’exili familiar a França. L’any 1970 es va traslladar al barri de Sant Salvador de Tarragona amb els seus avis materns, el periodista tarragoní Lluís de Salvador Andrés i la seva esposa, Concepció Deop Samitier.
Aquesta setmana conversem amb la Viviana, la pregonera de la Festa Major, que compartirà amb els nostres lectors i lectores com ha estat la seva vinculació amb Tarragona i, especialment, amb Sant Salvador, el barri de la seva vida. També sabrem com va influir la figura del seu avi en els valors de la Viviana i que l’acompanyaran per sempre.
J.C.: Quina va ser la teva reacció quan et van trucar per proposar-te ser la pregonera de les Festes?
V.S.: Doncs en aquell moment vaig sentir força incredulitat. Em va trucar la consellera de Cultura dient-me que hi havia aquesta proposta i que esperava que l’acceptés. No vaig dubtar gaire en dir que sí perquè vaig sentir com si els meus ancestres em bufessin a l’orella dient “digues que sí”. Quan vaig penjar el telèfon vaig sentir el pes de la responsabilitat i vaig pensar “això és molt seriós”.
Ja tens pensat el que has de dir?
Hi tant! Jo crec que quan tens una opinió formada de la ciutat on vius, no és tan difícil. Ho has d’estructurar perquè la idea ja hi és. Es tracta de posar-la en solfa.
El 1970 arribes a Tarragona, ciutat on sempre has estat vinculada. Però més d’un cop has dit que les persones que et van influir tant sentimentalment com ideològicament van ser els teus avis, oi?
Jo vaig criar-me amb ells des dels 2 anys. Els meus pares van marxar cap a Amèrica a fer teatre i, en aquells temps, anar i tornar d’Amèrica no era com ara. I, de fet, van tornar quan jo tenia 17 anys. Els qui em van pujar, els qui em van marcar i els qui em van educar van ser els avis, Lluís de Salvador Andrés i Concepció Deop Samitier. Primer a Barcelona i després a Tarragona, perquè l’avi era de Tarragona i, quan es va jubilar, va decidir tornar aquí. Quan jo tenia 12 anys, vam aterrar al barri de Sant Salvador.
“Els qui em van pujar, els qui em van marcar i els qui em van educar van ser els avis, Lluís de Salvador Andrés i Concepció Deop Samitier”
El teu avi va ser periodista a l’època de la Tarragona republicana.
Efectivament. L’avi era una persona lliurepensadora. El seu tarannà era esquerrà, però no es va voler mai adscriure’s a cap partit polític. I durant la República ho va demostrar prou. De fet, va estar perseguit per la dictadura de Primo de Rivera. Quan era director del Diari de Tarragona, va esclatar tot el conflicte i va haver d’exiliar-se a França quan Tarragona estava a punt de caure pels feixistes. I tot aquest ideari està allí: les seves experiències a França i com van haver de començar des de zero, de passar a ser una família benestant a Tarragona a aprendre a plantar patates a l’exili per poder sobreviure….
T’has referit a l’època de la República. Vas participar en el documental ‘Roma pura. Lorca a Tarragona 1935’, que tracta de la visita del poeta a Tarragona i que s’ha estrenat recentment al Teatre Tarragona.
Aquesta va ser una producció que van posar en solfa S.Morris Produccions i la Joana Zapata de TAC 12. Ens van cridar a nosaltres, la companyia Antagonista, amb qui fem l’obra ‘Los centros de Lorca’ per si volíem participar en aquest documental. Em van proposar fer el paper de la periodista Margarida Xirgu. És un personatge que no surt gaire, però sí que era picar l’ullet a aquella realitat amb Xirgu, perquè quan Lorca va vindre a Tarragona, va ser precisament per assistir a l’estrena de ‘La dama boba’ que feia Margarida Xirgu. Aquell moment es recrea en aquest documental. L’avi va ser el periodista encarregat de fer-li l’entrevista i Lorca es va quedar absolutament enamorat de Tarragona.
Això t’ho va dir el teu avi?
Això m’ho va dir el meu avi i, més endavant, també ho he confirmat per la documentació escrita que hi ha. Fins i tot, Lorca va dir que Tarragona era especial: les gralles, la professó, els balls de bastons, Santa Tecla -perquè va vindre durant les festes de Santa Tecla-. Ell era molt amant del folklore de tot Espanya. Quan va vindre aquí va quedar enamorat de la ciutat i va dir la famosa frase que dona nom al documental: “És Roma pura”.
Federico García Lorca va quedar enamorat de la ciutat i va dir la famosa frase que dona nom al documental: “És Roma pura”
I quan la Viviana faci el pregó d’enguany, es compliran 90 anys de la visita de Lorca a Tarragona…
Exactament. És un any “lorquià” aquí a Tarragona. I aquest serà un tema que sortirà en aquest pregó, clar que sí.
I dels anys 30, fem un salt fins els anys 70 i 80, per parlar de la teva estada al barri de Sant Salvador. Per què Sant Salvador?
A Tarragona veníem sovint perquè l’avi hi tenia una germana i ell tenia molt clar que, quan es jubilés, volia tornar a la seva ciutat. En aquell moment, Sant Salvador era una urbanització amb vocació de segona residència de tarragonins i de barcelonins. Va ser després que va canviar el tarannà del barri. Recordo que els primers anys que hi vam estar, Sant Salvador estava ple de famílies de Barcelona, de Manresa o de Tarragona -per tenir un apartament per estar a prop de la muntanya o del Pont del Diable-. Vam anar a viure als blocs més antics de la part del nord perquè l’avi volia estar lluny de la ciutat i es trobava enmig del camp, on recollia romaní, farigola,…
Quina va ser la primera entitat del barri amb la que vas prendre contacte?
La primera entitat va ser la parròquia. Per sort, vam tenir un capellà que va estar molts anys allà, mossèn Joan Miracle, que va morir fa poc temps. Era d’aquells capellans de la Teoria de l’Alliberament del Concili Vaticà II. Recordo que em va regalar un pòster amb la imatge de les piràmides d’Egipte i amb la frase “Encara hi ha faraons que oprimeixen i maten per construir la seva tomba”. Encara vivia Franco i era un referència absolutament brutal a allò. Aquest era el seu tarannà, no només d’ell, sinó també de l’arquebisbe Pont i Gol, que també era d’aquesta corda. El primer contacte el vaig tenir amb el jovent que ens ajuntàvem allà. Des de petita, jo cantava i tocava la guitarra, i em van reclutar per cantar les misses.
“La primera entitat amb la que vaig prendre contacte va ser la parròquia de Sant Salvador, on hi havia un capellà de la Teoria de l’Alliberament”
Però el teu avi no era un home de missa…
El meu avi no havia sigut mai de missa. Però va començar a anar a escoltar-me, a escoltar els sermons d’aquest capellà i es van fer molt amics. Sempre des del respecte, un anti eclesiàstic i l’altre un capellà amb una visió ecumènica, oberta i obrera. I va ser allí quan em vaig començar a integrar amb la gent del barri i vaig anar desenvolupant la meva vida social.
Una vida social en què vas acabar sent presidenta de l’AV Sant Salvador, oi?
Era cap al anys noranta. Em va tocar viure l’època del desdoblament de la carretera. Recordo que només hi participava la gent que estava afectada pel pas de la carretera. Allò que passa moltes vegades, que si esperes sempre a que sigui l’altre que ho faci, arriba un moment, que el que tu vols no es farà.
Actualment hi ha reivindicacions del barri que segueixen sent vigents, com la millora de la connexió amb el centre de Tarragona…
Exacte. Crec que és molt important considerar que Tarragona és un conglomerat de barris que no han d’estar desconnectats del centre perquè, aleshores, tenim un munt de grupuscles que funcionen a la seva manera -i moltes vegades malament- i que no senten la necessitat de participar en res de la ciutat perquè ja fan la seva vida allí. Això és molt dolent perquè hi ha un potencial de gent que podria fer moltes coses a la ciutat, però que se sent allunyada. Va bé per desconnectar del centre, sí, però no tens la possibilitat de poder accedir a la ciutat amb facilitat. Sobretot els caps de setmana, en què el servei d’autobús és penós, mentre que hi ha barris que tenen una cobertura de línies i horaris bastant més gran. Per exemple, des de Sant Pere i Sant Pau, es pot baixar a peu fins a Tarragona i, en canvi, té moltes combinacions d’autobusos. Nosaltres som el barri que està més lluny de Tarragona i la combinació, sobretot a les nits, per anar al teatre o al cinema és inexistent. La que hi ha els caps de setmana s’acaba a la plaça de l’Església. La persona que vol anar a veure alguna cosa a Tarragona, quan torna, si viu als blocs de dalt, ha de pujar a peu de nit, amb el problema que això comporta en alguns casos. Sant Salvador necessita estar en el mapa de Tarragona i, ara mateix, no hi és.
“Sant Salvador necessita estar en el mapa de Tarragona i, ara mateix, no hi és”
Com veus el creixement que ha tingut Sant Salvador?
Sant Salvador, conforme ha anat creixent, s’han anat creant dues realitats paral·leles. Jo visc al mateix lloc on vivia quan vaig arribar, als blocs del costat de la residència. En el moment que es va construir Sant Ramon, es va produir una segmentació del barri en dues realitats: la part de “la Torre de Babel”, que són els blocs de dalt, i la part més residencial, que és la zona de Sant Ramon. Molta gent que vivia a Sant Salvador han anat a parar a Sant Ramon. Hi ha gent que em pregunta “Com és que encara vius en els blocs?”. I jo els responc “perquè hi estic molt a gust”. O em comenten: “És que hi ha molta gent de fora…”. I jo els dic: “De fora d’on, del planeta?”. Recordo que gràcies a aquesta gent, hi ha veïns que han anat a viure a Sant Ramon. Això és un error perquè els serveis són els mateixos, els problemes són els mateixos i la distància amb Tarragona és la mateixa, tant a Sant Salvador com a Sant Ramon.
Quin creus que és el problema que té el veïnat amb la immigració?
Que la integració és difícil? Sí. Però si ets una persona que aculls amb els braços oberts i acceptes que ve gent de fora i els parles com el que són, com a persones, la integració és més fàcil. Sempre hi haurà gent d’una altra mena i amb uns valors inexistents, però d’aquests n’hi ha a totes les parts de Tarragona. Ara bé, si tu, d’entrada, poses un mur, la gent no s’integrarà i farà el seu gueto. Això és el que ha passat. Sant Salvador és un gueto. I això és molt trist.
Per acabar, parla’ns una mica de la teva experiència amb el món del teatre.
Vam crear amb la gent de la parròquia un grup de teatre de forma espontània. Primer vam començar a fer esquetxos i obres curtes, fins que després ens vam atrevir amb el ‘Jesucrist superstart’. El vam estar representant cada diumenge de rams durant molts anys. A partir d’aquesta obra, es va crear el Club Amics de Teatre Joan Miracle, en honor a aquest capellà. Vaig deixar de pujar als escenaris durant una dotzena d’anys i vaig tornar l’activitat teatral amb el grup de reconstrucció històrica romana Thaleia, amb qui segueixo vinculada. Durant la pandèmia, també es va crear el grup Antagonista, amb el que portem l’obra ‘Los centros de Lorca’.
Moltes gràcies, Viviana. Bon Pregó i bona Festa Major!
Gràcies a vosaltres!
