Amb l’immens afecte cap a les persones i les relacions del passat, és possible que estigués bé i encertat, encaixar amb les persones adequades en el present i que pot ser que t’acompanyin en el futur.
Evidentment, també hi ha afecte cap a les relacions totalment mortes, o en pausa, actualment. Però cal teixir la trama actual amb qui aporta i no amb qui llastra.
Es parla molt de fluir; des del dia a dia, amb les activitats dirigides a persones insatisfetes, sigui per a comprar la felicitat de viatjar i escapar de la rutina en comptes de dominar-la i canviar-la, els anuncis de senyores fent ioga amb compreses d’incontinència i un llarg etc. de propostes, però que hi ha del fet de fluir en les relacions? En les xarxes socials per exemple.
Hem deixat l’exhibicionisme artístic, per a eternitzar el quotidià com a manera de dir ‘soc aquí’, encara que ningú faci cas o hagi convertit un “m’agrada” en l’almoina virtual d’això que tots necessitem en una mesura o una altra que és l’atenció.
Com es deia en la pel·lícula Avatar, “et veig”. No és solament, et miro. Et percebo i et sento. M’importes. Aquesta és la relació que funciona.
Va vostè, cada dia, als cementiris, pujols i platges on el pòsit dels éssers estimats es perden en la immensitat del no-res? Com es pot celebrar els anys de qui ja no els compleix?
Em desconnecto dels morts, per compassió i respecte per la bellesa i la importància de la seva humanitat. Em desconnecto dels vius, quan comprenc que l’ocasió o la raó de la nostra trobada està realitzada i carregar amb obligacions o compromisos és també ancorar-se en el passat, volgut, entranyable, meravellós, però passat.
Enyoro la trucada de telèfon, la carta o postal, la intimitat i, més que mai, advoco per les persones intenses… aquestes que provoquen tantes suspicàcies en el front impassible dels moderats i reservats, són imprescindibles per a remoure els nostres valors i sentiments.
Fluir, dius, mentre impliques el pes de tot el que ja no pots portar.
Sí, és clar, he fet neteja de velles fotografies i objectes que no signifiquen res si les persones ja no estan. Elles, allà on es trobin, també necessiten fluir, no seré jo qui ho impedeixi.
