Un moixó que ens sorprendrà per les grans dimensions del seu bec, capaç de trencar llavors que cap altre ocell podria aprofitar
El durbec (Coccothraustes coccothraustes) mesura aproximadament 18 cm, amb una envergadura d’ales de fins a 33 cm.
És una mica més gros que el seu parent proper, el pinsà comú, però les proporcions són ben diferents: té el cap més gros, i el bec molt més ample.
El mascle té el cap taronja, clatell gris, dors marró i ales de colors blanquinós, negre i marró. El pit i ventre són de tons crema. El voltant del bec i la “barbeta” és de color negre intens. Les plomes de la punta de les ales són blau fosc.
La femella és molt similar al mascle, però amb els colors més apagats i menys contrastats.
Durbec fotografiat als afores de Reus (E.P.)
En pocs punts de Catalunya el durbec és un ocell resident tot l’any, sobretot a zones forestals humides. A la resta del país es pot veure en migració però, sobretot, com a hivernant.
A l’hivern es distribueix molt més al territori, però és curiós perquè la quantitat és molt variable d’un any a l’altre.
Al Camp de Tarragona només el veiem a la tardor i hivern, a zones amb presència d’arbres. Hi ha llocs típicament recomanables, on pràcticament cada any s’hi observa, com els voltants del riu Gaià al seu pas pel Catllar o als aiguamolls del Pla de Santa Maria, però també a Mas de Forés o al Camí del Rec.
Els anys que tenim un major nombre d’hivernants es pot arribar a veure a llocs ben diversos, fins i tot a zones urbanitzades.
Durbecs en vol (E.P.)
El durbec habita zones forestals amb força sotabosc, sovint amb una humitat alta i proper a punts d’aigua, en moltes ocasions en boscos caducifolis.
Quan l’he observat al Camp de Tarragona ha estat, majoritàriament, en boscos de ribera o petites concentracions de xops o arbres similars, on destaquen força gràcies a que a l’hivern aquests arbres no tenen fulles.
Durbec a un lloc típic: el Catllar (E.P.)
La seva dieta es basa en fruits i llavors grans, que poden trencar gràcies al seu potent bec. El podem veure menjant olives, cireres, … però també els brots tendres de diversos arbres.
S’acostumen a sentir atrets pels lledoners, doncs els encanten els seus fruits.
A la primavera, com és habitual, amplia la seva dieta per incloure-hi insectes i altres invertebrats, molt adequats per a augmentar l’aportació de proteïna durant el creixement dels seus polls.
Durbec menjant fruits (E.P.)
