Ens trobem davant d’un dels ocells més vistosos de Catalunya, impossible de confondre amb cap altra espècie
El blauet (Alcedo atthis) mesura uns 17 cm, amb una envergadura alar de fins a 26 cm.
És un moixó ben peculiar: Pit i ventre de color taronja, ales i dors de color blau intens, amb una línia ampla al mig de l’esquena de color blau elèctric. Cap de color blau, taronja i blanc, amb el bec llarg i prim. Les potes són ben menudes, de color vermellós.
El mascle té el bec de color completament negre, mentre que la femella de color taronja a la part inferior.
Blauet fotografiat a la Reserva de Sebes (E.P.)
A Catalunya hi ha blauets tot l’any, però com a nidificant ocupa zones molt concretes. Com a hivernant, en canvi, és molt més nombrós i fàcil de trobar.
Al Camp de Tarragona no hi nidifica i, per tant, el trobarem únicament a la tardor i hivern. Durant aquests mesos els podem buscar a llocs com la Torre d’en Dolça, diversos trams del Gaià o del Francolí, la Séquia Major de Vila-seca, Muntanyans de Torredembarra, la desembocadura de la riera de Maspujols (Cambrils) o fins i tot estanys com el del Parc Samà.
Si en volem veure més quantitat, és molt recomanable visitar el Delta de l’Ebre. I, si els voleu veure una mica de prop, hi ha un observatori a la Reserva Natural de Sebes, a Flix, on s’hi veu cada dia.
Vista frontal del blauet, on destaca el taronja del seu pit i ventre (E.P.)
El blauet ocupa ambients ben diversos, sempre que tinguin aigua més o menys neta i amb presència de peixos. El veurem a rius, embassaments, estanys i altres zones humides, i fins i tot basses i estanys artificials de llacs i parcs.
Per a reproduir-se, necessita parets arenoses on excavarà un túnel i hi farà el niu.
Menjant-se un peix acabat de pescar (E.P.)
La seva dieta es basa principalment en petits peixos, que pesca amb gran habilitat. També pot menjar larves d’invertebrats, capgrossos o crustacis.
La seva tècnica per pescar és ben curiosa: s’atura a sobre d’una branca o d’una canya, que quedi situada a sobre de l’aigua, i quan observa passar un peix es llença en picat per capturar-lo, amb el seu llarg bec.
Quan no hi ha branques a prop, pot quedar-se suspès a l’aire, movent les ales veloçment però sense moure’s de lloc, per caure ràpidament com una fletxa quan detecta un peix.
Quan el blauet es desplaça d’un lloc a un altre, normalment segueix el curs del riu o dels canals, volant ràpidament i a poca alçada sobre l’aigua.
Un blauet surt de l’aigua, aquest cop sense haver pescat res (E.P.)
Quan els toca el sol, les plomes blaves adquireixen tonalitats verdoses (E.P.)
