La comèdia omple de públic i d’aplaudiments el Centre Cultural morellenc, que acollia la primera representació a la demarcació de Tarragona
El Teatre Auditori del Morell es va omplir aquest divendres 3 de març per rebre l’estrena a la demarcació de Tarragona de la comèdia ‘La pell fina’, de Flyhard Produccions de la Sala Flyhard, escrita i dirigida per Carmen Marfà i Yago Alonso. Un quartet d’actors i actrius frescos i amb una interpretació excel·lent -Biel Duran, Ricard Farré, Laura Pau i Laura Porta- dona vida a una comèdia que reflexiona amb humor sobre com la veritat i la confiança entre amics ens pot alterar la vida en qüestió de minuts i, fins i tot, ens pot fer sentir pitjors persones.
La història comença amb el Nacho i la Miranda, una jove parella de Barcelona que visiten uns amics que acaben de ser pares per conèixer el petit Jan. Tot sembla anar bé fins que el Nacho deixa anar, sense donar-li molta importància, que el nadó de l’Eloi i la Sònia… “és molt lleig”. A partir d’aquí, i tot i que els recent estrenats pares intenten treure ferro a l’assumpte, l’ambient s’enrareix i comencen a sortir a la llum algunes altres veritats que fins ara cadascú guardava. Veritats que primer fan mal als quatre amics, però que després els serveixen per retrobar-se amb una amistat sincera i autèntica.
Biel Duran, Ricard Farré, Laura Pau i Laura Porta van protagonitzar al Morell una comèdia amb uns diàlegs punyents i directes, amb ritme i, sobretot, que es capaç d’entrenir i fer riure tot convidant a la reflexió.
‘La pell fina’ parla de tot allò que no estem preparats per dir ni per rebre. Dir la veritat està molt bé, però… què passa quan aquesta veritat ofèn? Cal dir-la? Aquesta obra reflexiona, en clau d’humor, sobre la manera que tenim de tractar-nos. Ens cuidem prou els uns als altres? Temes com la maternitat, el talent o les relacions de parella posen de manifest que tenir cura dels altres segueix sent una assignatura pendent.
I en clau generacional, l’espectacle és un retrat d’una generació que aprèn a ser madura i que enyora una joventut que se’n va davant d’una maduresa que és acceptada, a vegades per força, però amb ganes de reviure una última nit sense compromisos.
