I es posaren a caminar!

Valls farà una taula rodona i un concert per commemorar els esdeveniments d'aquell estiu del 1976

El divendres 3 de setembre del 1976, unes 2.000 persones es van concentrar al Pati de Valls per rebre un grup de gent que marxava caminant en dues columnes, batejades amb els noms de Rafael de Casanova i Abat Escarré, en direcció a Poblet. La nit prèvia hi havia hagut “la detenció de tres caminants de la columna Abat Escarré i d'un xicot de Valls, que foren posats en llibertat divendres al migdia. Però la rebuda que Valls donà a la Marxa de la Llibertat [.../...] fou apoteòsica”, explica la crònica del diari Avui que signava la llavors corresponsal i avui escriptora i professora de la URV Margarida Aritzeta.

Aquella mateixa nit, la plaça de l'Oli es va omplir a vessar per assistir a la representació de La rosa dels vents a càrrec del Grup de Teatre del Principal, davant la presència de la Guàrdia Civil. I l'endemà es va fer una acció de neteja de l'estany de la plaça del Carme, un dels indrets més descurats i bruts de Valls. Va durar gairebé set hores i, de l'aigua, se'n va treure fins i tot una moto. Però va tenir un impacte positiu en el conjunt de la ciutadania i va ser la llavor d'un document presentat a l'Ajuntament en què es denunciaven els dèficits que tenia la ciutat de Valls en diferents àmbits.

Avui, a les set de la tarda, a la plaça de l'Oli es farà un acte per commemorar els 40 anys de la marxa a Valls, amb alguns dels promotors. Inclourà una taula rodona amb Ignasi Moncunill, Joan Cavallé, Pep Ollé, Pere Plana, Joan M. Guinovart, Oriol Luján, Arcadi Oliveres i Margarida Aritzeta, seguida de l'actuació musical de Jordi Jubany. També es podrà adquirir el llibre Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, de Josep Calvet i Oriol Luján.

“Lluny de la nostàlgia”, assenyalen els organitzadors, l'acte vol reivindicar el que qualifiquen de “la primera lliçó política de la Transició protagonitzada per la societat civil”. Amb el seu pas, molta gent va començar a perdre la por de manifestar-se i a les forces repressives.

En la neteja de la font del Carme es va arribar a treure una moto. EL PORTAL NOU.

Valls farà una taula rodona i un concert per commemorar els esdeveniments d'aquell estiu del 1976

El divendres 3 de setembre del 1976, unes 2.000 persones es van concentrar al Pati de Valls per rebre un grup de gent que marxava caminant en dues columnes, batejades amb els noms de Rafael de Casanova i Abat Escarré, en direcció a Poblet. La nit prèvia hi havia hagut “la detenció de tres caminants de la columna Abat Escarré i d'un xicot de Valls, que foren posats en llibertat divendres al migdia. Però la rebuda que Valls donà a la Marxa de la Llibertat [.../...] fou apoteòsica”, explica la crònica del diari Avui que signava la llavors corresponsal i avui escriptora i professora de la URV Margarida Aritzeta.

Aquella mateixa nit, la plaça de l'Oli es va omplir a vessar per assistir a la representació de La rosa dels vents a càrrec del Grup de Teatre del Principal, davant la presència de la Guàrdia Civil. I l'endemà es va fer una acció de neteja de l'estany de la plaça del Carme, un dels indrets més descurats i bruts de Valls. Va durar gairebé set hores i, de l'aigua, se'n va treure fins i tot una moto. Però va tenir un impacte positiu en el conjunt de la ciutadania i va ser la llavor d'un document presentat a l'Ajuntament en què es denunciaven els dèficits que tenia la ciutat de Valls en diferents àmbits.

Avui, a les set de la tarda, a la plaça de l'Oli es farà un acte per commemorar els 40 anys de la marxa a Valls, amb alguns dels promotors. Inclourà una taula rodona amb Ignasi Moncunill, Joan Cavallé, Pep Ollé, Pere Plana, Joan M. Guinovart, Oriol Luján, Arcadi Oliveres i Margarida Aritzeta, seguida de l'actuació musical de Jordi Jubany. També es podrà adquirir el llibre Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat, de Josep Calvet i Oriol Luján.

“Lluny de la nostàlgia”, assenyalen els organitzadors, l'acte vol reivindicar el que qualifiquen de “la primera lliçó política de la Transició protagonitzada per la societat civil”. Amb el seu pas, molta gent va començar a perdre la por de manifestar-se i a les forces repressives.