El Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de Renau preveu créixer amb la construcció de vuit cases noves al municipi i de nous habitatges al nucli de Peralta. Les previsions de creixement urbanístic no provarien tanta alarma si no fos perquè “els xalets es volen edificar en uns terrenys que taparien la part més visual del poble i eclipsarien la part vella”, denuncia Toni Bara, biòleg i veí de Renau, que argumenta: “No ens sembla bé que es permeti construir més habitatges tenint en compte el gran nombre de cases buides i parcel·les per edificar que encara hi ha a Renau”. Bara també adverteix que la nova Llei de Territori de la Generalitat “prioritza el reciclatge urbà en front la creació de nou sòl”.
Els opositors al projecte urbanístic també asseguren que “són diversos els visitants que venen a Renau expressament per quedar-se amb un record de les seves vistes o per veure com pasturen les ovelles davant del poble” i recorden que una part dels terrenys afectats estan inclosos dins del Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona.
Durant aquests anys, el POUM –l’últim, aprovat inicialment el 2012- ha passat per diverses fases i ha anat rebaixant el sostre edificable. Hores d’ara, el pla urbanístic torna a estar damunt de la taula de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona (CTUC) de la Generalitat.
Però, independentment del que acabi resolent la Comissió, els veïns volen arribar fins al final i evitar les edificacions. Segons Bara, la raó d’aquesta planificació “prové d’una operació obscura que va fer l’Ajuntament per compensar una indemnització de 30.000 euros que havia d’abonar al propietari dels terrenys”, -que va guanyar un litigi judicial al consistori-, a canvi d’uns solars que l’Ajuntament li va ocupar fa anys.
Demanen un referèndum
El grup d’opositors lamenta que durant tot aquest temps l’Ajuntament “faci això sense comptar amb l’opinió dels veïns de Renau, de forma sincera, transparent i vinculant” i retreuen al govern de l’alcaldessa, Rosa Maria Parés (CiU), “que confongui una participació ciutadana real amb la simple informació pública”. Els veïns també denuncien el tarannà “antidemocràtic” del procés “ja que no s’han escoltat les nostres al·legacions ni les del Gepec”. Per tot plegat, emplacen a l’alcaldessa a convocar un referèndum per copsar el grau d’acceptació del projecte.
Finalment, els veïns estan estudiant denunciar el projecte urbanístic davant el Síndic de Greuges de Catalunya.
