El diari a la xarxa d'un metge de l'hospital de Reus és una referència mundial en aquesta especialitat
Amb l'objectiu de fer ús de les tecnologies de la informació per estendre el coneixement mèdic, el veneçolà Federico Capriles, metge adjunt del servei d'urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus, el 2011 va obrir un blog en anglès dedicat a recollir les aportacions més interessants en l'especialitat de medicina d'emergències. Cinc anys després, My Emergency Medicine s'ha convertit en una pàgina web de referència entre els professionals del seu àmbit, amb una mitjana de 1.500 a 2.000 visites diàries, i forma part del Free Open Acces Meducation (FOAM), un moviment que aposta per l'educació d'accés lliure i els avenços de les innovacions mèdiques.
“Aquí a Espanya no existeix l'especialitat de medicina d'emergències i s'hi solen dedicar aquells professionals que han fet medicina interna o de família”, assegura Capriles que, això sí, té la certificació a nivell europeu. “Fa uns quants anys em vaig adonar que el nivell d'educació a la medicina d'emergències era difícil, tothom treballava i no es transmetia el coneixement.” Capriles es va adonar que també servia per tenir un arxiu de fotos i textos, a més de consolidar el seu perfil. D'aquí que decidís crear un compte de Twitter del blog, com una mena de targeta de visita per “arribar fins a mi i enviar-me allò que vulguis”. En el Congrés Internacional de Medicina d'Emergència del 2012, a Dublín, un dels millors especialistes a nivell mundial, Mike Cadogan, va proposar “organitzar tots aquells twitters i bloguers”. Va ser el naixement de la FOAM, un moviment al qual qualsevol metge es pot adscriure.
