No fa ni 25 anys que al poble només havia dues festa majors vinculades als seus nuclis històrics, però amb el pas del temps aquestes celebracions populars fins arribar a totes les urbanitzacions resultant el mapa actual que comença a Albinyana per la Mare de Déu del Carme i acaba el darrer cap d’agost amb la festa major de les Peces.

Són dies intensos en alguns veïns es van movent d’un lloc a un altre per gaudir de la seva àmplia oferta que va des sopars a la fresca fins a monòlegs, cultura popular i de tot tipus per a petits i grans.

La festa major és una de les cites anuals com el Nadal, quan les famílies es troben a taula vingudes d’un lloc i d’un altre i es posen al dia de tot plegat, encara amb les xarxes socials van servint per aquesta actualització dels llocs encara que estiguis lluny. Els clàssics de la festa major sempre han estat les orquestres, des de la seva visió més rudimentària amb una gralla i un timbal i fins a la més moderna amb un dj que va controlant un artefacte que omple de llums i decibels la xafogosa nit. Un altre element clau per entendre la festa encara que avui en dia és més formal que efectiu és la religió.

Aquesta dia per algun motiu o altra també hi havia que tenir una especial atracció al sant que vetllava durant tot l’any perquè les coses negatives no entressin en aquella localitat. Albinyana ho tenim ideal perquè tenim un sant i una verge que obren i tanquen la part més festiva de l’estiu.

Evidentment els dos sants se celebren quan és la millor època de l’any. En plena calitja estiuenca i abans de les principals collites que començaven al setembre amb el raïm, Garrofes i olives i tot just després de la sega del blat, ordi que era la base del menjar local dels nostres avantpassats.

Dos al poble va començar amb dues festes el 16 de juliol i el 24 d’agost. De mica en mica les Peces també s’hi va afegir, per una banda abans del de la patrona, perquè ells tenen el Sagrat Cor i doncs un Sant Bartomeu que seguia al d’Albinyana. Pel mig doncs teníem un seguit de caps de setmanes sense festes locals. Llavors algú va tenir la idea que les urbanitzacions anessin omplint aquest buit. Cada cap de setmana et trobes festa en un lloc o altre del municipi. Així tenim dos mesets de festa i diversió que pot començar els dijous i divendres i fins el diumenge alguna cosa hi haurà.

Un dels elements que més uneix el municipi són els sopars populars quan els veïns sopen a la fresca, algun cop amb un menú preparat i altres doncs cadascú porta el que vol menjar i ja està. La cosa no costa gaire. Fa goig veure 140 persones omplint la plaça del poble en un sopar popular. Gent de totes les edats allí gaudint de la bona companyia. Aquest és un gran exercici de cohesió social que es pugui establir.

Muntar grans concerts perquè ens vingui la gent de fora i els de casa no en puguin gaudir potser que ens ho fem mirar. Les festes majors s’han d’adaptar a cada municipi i si que s’ha de portar un grup amb un cert renom perquè vingui la gent dels voltants, però la veritat és que també fan falta molts duets i petits grups que donin aquest ambient local que en un gran concert no aconseguiràs i la gent tal com ha vingut marxarà. Albinyana ha trobat la seva festa major amb la feina de molta gent que treballa fa dies perquè tot surti rodó. És una gran festa major. No ens calen concerts que porta gent que acostuma a destrossar el mobiliari, ni personatges mediàtics per fer pregons de gent que no sabien ni on actuaven. Anem per bon camí.

Hoy quisiera invitarlos a reflexionar acerca de un problema, que no es social, político, cultural ni económico, sino estrictamente moral.

En té, doncs, de fesomies amagades, el nostre primer i principal escriptor barroc? Parlem-ne.

El gran resultat electoral del Psoe al Vendrell va deixar a propis i estranys garratibats. Ni els més optimistes apuntaven tan amunt, però el poble va dir la seva i aquest és el seu veredicte sigui o no més encertat, però és que ha de ser acceptat per principis democràtics.

Llegint l'article "Qui decideix el Hard Rock" del diputat baix penedesenc Sr. Jaume Casañas al mateix diari digital InfoCamp.cat, i també comentaris que han aparegut a la xarxa X (twitter), no me'n puc estar d'expressar què vull pel meu territori d'origen: el Camp de Tarragona i les comarques del voltant, el que algun dia esperem formin la Vegueria del mateix Camp de Tarragona.

Aquest dies hi ha hagut una mica d’enrenou al voltant d’unes declaracions al voltant del projecte turístic del Hard Rock. És coneguda la polèmica que l’envolta, entre detractors i partidaris però quin és, en el fons, el gran problema?

Divendres passat es va presentar el darrer llibre del Joan Santacana i l’Àngels Santacana sobre la història del Port de Sant Salvador, un llibre magnífic.

En esta época de campaña electoral permanente solo existen grandes titulares y declaraciones, mientras que la reflexión ha quedado totalmente desplazada. Parece que solo importe la espectacularidad y no la idea.

Una de les innumerables virtuts de Leo Messi dins el futbol, és que, a diferència d'altres bons jugadors que els han volgut comparar amb ell per fer filigranes i escarafalls sempre per lluïment propi, l'argentí feia tots els gestos amb un sol objectiu: aconseguir un benefici per l'equip.

Aquest serà un estiu dur per molts funcionaris que porten uns quants anys d’interins en la seva plaça la qual encara no s’havia convocat en els darrers 20 anys.