Es tracta de fer servir un esquer (molt sovint exagerat, i de vegades ja directament fals) per aconseguir que el lector no pugui resistir-se a fer clic a l’enllaç. Tant és si el resultat del que trobarem a l’altra banda del navegador ens satisfà o no, el que interessa a qui opta per aquesta pràctica és sumar una nova visita.

La decisió d’aquesta amiga és segurament insignificant davant dels centenars de milers de seguidors de què fa gala el perfil en qüestió, però em va fer reflexionar de com ha canviat la visió d’aquells que ens dediquem a explicar coses fent servir l’escriptura. Perquè segurament hi va haver un moment en què valoràvem aquell orgull de la feina ben feta i ens era igual no estar al capdamunt del rànquing de visites, però un sol cop d’ull a qualsevol xarxa social ens indica que aquesta actitud ja ha passat de moda. I potser diu molt de la fragilitat d’una societat quan preferim viure en la ficció d’unes xifres de visitants plenes de lectors indignats o que potser ens van deixar de llegir a la primera línia, mentre col·leccionem “m’agrades” d’Instagram per aquelles imatges perfectes amb què tapem la nostra borrosa vida real.