Lluny d’observar una major igualtat i equitat entre les persones, podem veure com cada vegada l’escletxa de la desigualtat es fa més gran. Veiem com cada vegada són menys els molt rics i molts més els que són pobres. De fet, hi ha dades tan alarmants com que l’1% de la població disposa de la meitat de la riquesa de tot el món, o el que és el mateix, disposa de la mateixa riquesa que el 99% restant.

A causa de la crisi,hem estat testimonis de la desaparició progressiva de la classe mitjana. Ciutadans que gaudien d’un poder adquisitiu mitjà han vist reduir els seus ingressos de manera progressiva i desmesurada en els últims anys.

És evident que alguna cosa estem fent malament. El Dia Mundial de la Justícia Social es va proclamar l’any 2007 a l’Assemblea General de les Nacions Unides tot al•legant que era un principi fonamental per una convivència pacífica i pròspera i que en el marc de la seva celebració hauríem de posar en pràctica polítiques i activitats per eradicar la pobresa, promoure el treball digne, la igualtat i assegurar el benestar social de les famílies.

Malauradament no tenim res a celebrar, han passat deu anys de la proclamació i les desigualtats s'han incrementat. Lluny d’observar un món millor que ha après dels errors del passat, un món que per damunt de tot respecta els éssers humans i defensa les llibertats fonamentals, ens trobem davant d'un món que abandona milers de persones en camps de refugiats, un món indiferent davant les injustícies.

Prenent d’exemple la qüestió dels refugiats, el nostre President Carles Puigdemont ja fa molt de temps va mostrar a Brussel•les la voluntat i disponibilitat de Catalunya per acollir refugiats. Estem preparats,però tornem a topar amb un govern espanyol que no en vol saber res. Tot i que ens trobem davant d’un deure legal i una obligació moral,l’Estat espanyol es mostra indiferent.

Un altre dels molts exemples és el decret contra la pobresa energètica que es va aprovar al Parlament de Catalunya i que ha estat recorregut pel govern espanyol al Tribunal Constitucional i posteriorment suspès, incomplint de manera fragant les directives europees.

En algun moment hem de parar i reflexionar, hem d'esbrinar si és aquest el món que volem deixar als nostres fills i filles i actuar, actuar amb fermesa i perseverança. Sabem que és el que cal, només ho hem de posar en pràctica, no ens hem de limitar a les bones paraules i les fictícies intencions i ens hem de centrar en eliminar les desigualtats socials on tothom disposi de les mateixes oportunitats i tingui garantits els drets humans.