La proposta parteix d’una realitat: que necessitem una prestació mínima d'ingressos pels aturats que han esgotat la seva prestació; que les seves rendes són inferiors al 75 % del Salari Mínim Interprofessional (SMI); això és 5.837 euros a l’any. Una prestació imprescindible davant una situació dramàtica per la qual estan passant centenars de milers de persones del Regne d'Espanya. Hi ha llars que tenen a tots els seus membres actius sense ingressos, en la darrera EPA (enquesta de població activa) el nombre arriba a quasi bé a 1.400.00 persones que necessiten solucions i prestacions pal·liatives immediates.
Com vaig dir al plenari: un estat, un govern i un congrés, que no solucioni el problema del treball digne i no protegeixi a aquells que queden fora del sistema econòmic o social, són un mal govern o és una democràcia ineficaç. O simplement, el sistema econòmic i social en el qual estem immersos no val.
La renda mínima no és la solució al problema de pobresa i d'exclusió de milions de persones, doncs les causes dels problemes de pobresa, és evident, que tenen les seves causes en les polítiques econòmiques desenvolupades pels últims governs, les seves famoses reformes econòmiques i reformes soci laborals i el model productiu d’aquesta oligarquia econòmica i financera tan dolenta. Però, tot i així, i tenint per objectiu més primordial per ERC l’ atacar aquestes causes de pobresa, de desocupació i de precarietat. Mentre tant la tramitació com a projecte de llei obra un debat parlamentari sobre la necessitat d’una renda mínima garantida o una renda bàsica universal o un subsidi d’atur indefinit, en els propers mesos veurem en què queda, però si més no el debat ja està a la palestra malgrat els vots contraris del PP i de C’s –que no calia que ens diguessin que ja no són social demòcrates, perquè estan demostrant una votació rere l’altre que són uns acòlits del PP.
Un cop més i mentre lluitem per la construcció de la nova República Catalana, Esquerra Republicana sempre estarà al costat de les classes treballadores d’arreu, com a partit d’esquerres i internacionalista. I així ho demostrem, dia a dia amb propostes com l’augment del Salari Mínim Interprofessional, vetllant pel cabdal de l’Ebre, lluitant contra la subcontractació i la doble escala salarial, etc. No ens oblidem que és imprescindible unir esforços per recuperar els drets socials, laborals i civils, que ens han pres en els últims anys i que seguim perdent amb aquesta coalició a l’ombra formada per PP, C’s i PSOE que permet aquest govern pervers i les seves polítiques antipopulars.