Santa Tecla és l'escenari d'un altre duel de titans entre Vilafranca i la Colla Vella, amb el 3 de 10 descarregat pels verds i amb el 4 de 10 carregat pels rosats

Passi el que passi, totes dues ja tenen guanyada la glòria. Qui entén els castells des de la rivalitat, que n'és l'essència, no recorda cosa igual que la d'aquest 2016. Fet el preàmbul, ara ja entrem en matèria.

La diada de Santa Tecla era l'últim enfrontament cara a cara entre Vilafranca i la Colla Vella abans del Concurs de Castells. Vilafranca va obrir amb el 3 de 10, una sortida imperial i una execució que evidencia la confiança cega de la colla en aquest castell, que en altres èpoques s'hauria fet miques. L'escamot verd va dominar la situació amb una categoria excepcional, amb menció especial per a les valquíries
del pis de quints, que ho van parar tot, i per a un folre de ferro forjat.

La Colla Vella va respondre també amb el 3 de 10, però el seu va pujar amb molts nervis i va caure estrepitosament després de la coronació. La caiguda dels rosats va fer rectificar els plans de Vilafranca, que va canviar la torre de 8 neta pel 3 de 9 amb l'agulla. “Ara toca catenaccio”, va ser l'impagable comentari que em va fer un alt càrrec de la colla. Just abans de la carregada i, després, amb l'enxaneta entrant a l'agulla, es van produir dos moments crítics que es van salvar de manera èpica. Els troncs dels verds semblen irrompibles.

Adolorida i moralment tocada, la Vella va mirar de refer-se amb el seu castell talismà, el 4 de 9 amb el pilar. Però, després d'una execució del quatre força moguda, quan va quedar sol el pilar es va rompre. Castell carregat. I la plaça, muda. Sense immutar-se, Vilafranca va completar la torre de 9 i va segellar una actuació fabulosa amb el pilar de 8. Els verds van sortir de plaça més enfortits que mai i amb les credencials intactes.

Moure's entre les files dels rosats era com fer-ho entre un exèrcit derrotat. Em va venir al cap la imatge del general Lee a Gettysburg. Salvant totes les distàncies, és clar... Però l'estat major de la Vella estava a punt de prendre una decisió que canviaria radicalment el curs del relat. “Si hem arribat fins aquí, no és el moment ara de quedar-se agenollats”, algú devia dir. Quan pitjors cartes tenia, Urbano va ordenar formar files per atacar el 4 de 10.

Des dels més joves fins als vells, castellers de raça que després vaig veure plorar, els centenars de camises rosades que eren allà sabien que en aquell intent s'ho jugaven tot. Van sonar gralles, l'atac va ser fulminant i la Vella va carregar el primer 4 de 10 de la seva història, que va cedir per extenuació de les manilles. La Vella tenia la necessitat de tastar el 4 de 10. Ho tenia gairebé tot perdut i va tornar cap a casa amb les credencials igualment intactes i la moral també pels núvols. Gràcies, Vilafranca; gràcies, Colla Vella.

La Colla Jove va obrir amb un 5 de 9 imponent, dominat des del començament fins al final, i tot seguit va anar a buscar el
3 de 9 amb l'agulla, el seu gran objectiu. L'ascens
es va fer amb la mida i el ritme adequats, però, de sobte, coincidint amb la coronació del tres, el nerviosisme es va apoderar dels pisos superiors i la desbandada va destruir
el castell.

La Jove va agafar aire amb el 4 de 9 i després va recórrer a la casta i a la categoria per completar
el 9 de 8 i, tot seguit, va acabar carregant el pilar de 8. Els Xiquets es van mostrar segurs amb el 3 de 9 i amb el 4 de 9, però poc precisos amb el 2 de 8, que se'ls va escapar després de carregar-lo.

TARRAGONA, Plaça de la Font

CASTELLERS DE VILAFRANCA:
3/10fm, 3/9fa, 2/9fm, P/8fm
COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS:
3/10fm(c), 4/9fa(c), 4/10fm(c), P/6
COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA:
5/9f, i3/9fa, 4/9f, 9/8, P/8fm(c)
XIQUETS DE TARRAGONA:
3/9f, 4/9f, 2/8f(c), vano de 5