Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Creix el nombre d’ocupacions de pisos a Reus durant el 2017

La Guàrdia Urbana de Reus ha registrat 137 actes durant els primers mesos d’enguany, després que el 2016 es tanqués només amb 86

Una agent de la Guàrdia Urbana a l'entorn del carrer Joan Coromines de Reus, on aquest estiu s'ha produït una ocupació Una agent de la Guàrdia Urbana a l'entorn del carrer Joan Coromines de Reus, on aquest estiu s'ha produït una ocupació ACN
Habitatge E.Canovaca-I.Martínez/Reus Digital
Dijous, 31 Agost 2017 08:37

Les dades de l’Ajuntament de Reus confirmen que ha augmentat el nombre de pisos ocupats il·legalment a la ciutat. Al llarg del 2017, la Guàrdia Urbana ha aixecat un total de 137 actes informatives, una xifra superior a la de tot l’any passat –en què n’hi va haver 86– però inferior a la del 2015 –359–, quan es va posar en funcionament el protocol intern d’actuació. Amb tot, aquestes dades són només una part de la problemàtica, referent a aquelles ocupacions de les quals els veïns informen la policia local, que posteriorment es dirigeix a la propietat per facilitar l’inici del procés judicial.

“Són dades que s’han d’agafar amb pinces, però demostren la percepció que tenim d’un increment de les ocupacions”, assegura la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, que subratlla que hi pot haver pisos amb diverses actes, ja que aquestes s’aixequen de forma individual o per família.

A més, Vilella subratlla que aquí no es comptabilitzen aquelles ocupacions que passen més desapercebudes, les que no creen cap problema de convivència amb els veïns, ni tampoc els casos d’aquelles persones que hagin perdut la propietat perquè no poden pagar la hipoteca i s’hagin quedat a casa seva de forma il·legal.

La regidora assegura que l’ocupació “no és la solució a trobar un habitatge per part de ningú” i que per això es va aprovar un protocol d’actuació per fer fluir la informació entre veïnat i propietaris, un protocol que distingeix –encara que sense explicitar– entre les ocupacions amb dificultats de convivència o problemes de seguretat. En aquest darrer àmbit se situaria l’ocupació del carrer Joan Coromines, segons el govern de Reus. “El fet de connectar il·legalment la llum o l’aigua pot generar problemes de seguretat”, afirma Vilella.

Emergència social

Des de l’estiu del 2016, Reus disposa d’una taula d’emergència social que atén els casos més urgents i que està formada també per representants de la Generalitat. “És important que tothom tingui les mateixes oportunitats i passi pel mateix filtre, segur que el procés no és tan ràpid com tots voldríem, però també hi ha molta gent que pot esperar compartint amb la família”, manifesta Vilella. A la mesa només s’hi tracten els casos més urgents i durant el 2016 i aquest 2017 s’han gestionat un total de 57 expedients.

“Quan existeix el cas d’una família amb vulnerabilitat social, el jutge atura el llançament del pis fins que la mesa trobi una solució”, continua Vilella, que també puntualitza que hi ha situacions en què les persones no accepten les solucions proposades. “Un pis d’inclusió pot ser que s’hagi de compartir, és un servei molt determinat i posteriorment ja es pot trobar una solució més definitiva. No podem permetre com a societat que algú vulgui triar el què, com i quan, per molt que hi hagi un dret a l’habitatge superior”, comenta la regidora, que també reconeix: “Segur que hi ha situacions que no acabem de resoldre bé i anem lents, però tothom ha de passar pels canals establerts.”

En aquest sentit, Vilella subratlla que molta gent ha solucionat el seu problema a través de l’Oficina de l’Habitatge, i per demostrar-ho es refereix a les 155 dacions en pagament i les 166 reestructuracions del deute hipotecari que el servei ha aconseguit aprovar des de la seva posada en marxa.

El balanç de la PAH des del 2014

El soroll mediàtic i social que ha generat l’ocupació aquest estiu al carrer Joan Coromines ha contribuït a desdibuixar la situació d’altres famílies que estan en casos similars a la ciutat. Des que l’abril del 2014 la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Reus-Baix Camp (PAH) tirés endavant al carrer Cantàbric la primera d’aquestes accions conegudes, la presència d’ocupacions ha sovintejat als mitjans de comunicació.

Actualment, el suport de la PAH s’estén únicament a les ocupacions de quatre famílies a Reus. Un suport que representa assistir els afectats en les gestions amb l’administració i les entitats bancàries.

Respecte a la primera ocupació protagonitzada per dues famílies en una casa de la Sareb del carrer Cantàbric, l’abril del 2014, la portaveu de la PAH, Magda Martínez, reconeix que l’entitat es desvincula actualment d’aquest cas perquè una de les famílies ocupants no ha seguit els passos recomanats pels serveis socials i per la plataforma. Pel que fa a l’altra família, ha mostrat la seva satisfacció perquè “han aconseguit un pis de lloguer i una feina” a través de les gestions suggerides pels agents implicats.

Publicitat