Les dues representacions del Misteri de la Selva d’enguany, que es van fer ahir a la tarda i abans-d’ahir a la nit, van atraure més de 700 persones, segons van indicar fonts del consistori de la localitat del Baix Camp. D’aquesta manera, l’església de Sant Andreu Apòstol va quedar petita per assistir a l’assumpció de Maria.

Des de l’Ajuntament de la Selva del Camp, ahir es va valorar l’edició actual i es va assenyalar que “aquest any, el misteri ha consolidat tots els seus papers principals, ha introduït novetats en els papers dels jueus”. A banda d’axiò, es va manifestar que “ha tornat a ser un punt de trobada dels selvatans i de gent que ha arribat des de diferents punts de les comarques tarragonines i del país” per assistir a les dues concorregudes representacions.

Una joia del teatre medieval català

Aquesta joia del teatre medieval català segueix el seu camí entre la part més espiritual i aquella versió més teatral d’alguns dels seus personatges. El cant dels cors i dels solistes es barreja amb l’actuació de Jueus i Diables en un espectacle “que sorprèn l’espectador”, van explicar ahir fonts de l’organització del Misteri de la Selva. Més d’un centenar de persones, entre actors, tècnics i altres voluntaris del municipi, prenen part en els assajos i les representacions.

“En nom de Déu sia e de Madona Sancta Maria. Ací comença la representació de l’Assumpció de Madona Sancta Maria.” Amb aquestes paraules es va iniciar abans-d’ahir la posada en escena del drama, el més antic d’Europa en llengua romànica que ha arribat sencer fins a nosaltres. Amb una decidida voluntat literària, transmet la frescor del català de la segona meitat del segle XIV i el refinament del lèxic trobadoresc.

El document recull les tradicions que envolten la festa de la Mare de Déu d’Agost, que és molt antiga arreu del continent i que és present en nombrosos textos. El tema central del misteri, l’assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme.

La primera notícia del misteri la va donar l’historiador selvatà mossèn Joan Pié i Faydella a finals del segle XIX. Tot i que el text es va localitzar a l’Arxiu Parroquial de la Selva, reposa a l’Arxiu Diocesà de Tarragona. L’actual patronat que desenvolupa la representació va ser impulsat per Camil Ferrater i mossèn Armand Puig. Tots dos van engrescar dues entitats locals, el grup de teatre i l’escola Cantorum, perquè el misteri passés del document a la representació el 1980. Entre les distincions rebudes, destaca el premi nacional de cultura popular a la millor iniciativa artística popular ex aequo l’any 1994.

Un text vinculat a Tarragona

La representació de l’assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d’un drama o misteri assumpcionista català, anterior al Misteri de València (fragmentari), del primer terç del segle XV, o del misteri d’Elx.
Fonts municipals van indicar que, molt probablement, la redacció del misteri ha de vincular-se a la ciutat de Tarragona, per les referències tarragonines que hi ha a les estrofes de la croada contra els musulmans, text copiat amb posterioritat.
Aquest continua amb una referència a Santa Maria del Miracle, nom de l’església medieval que hi havia a l’amfiteatre que és a tocar de l’actual platja del Miracle. Sigui com sigui, la gent de la Selva se l’ha fet seu al llarg d’aquests més de trenta anys de representacions, a través del Patronat del Misteri de la Selva, i és considerat un dels principals patrimonis culturals del poble de la comarca del Baix Camp.