Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

La llegenda feta realitat al FIM de Cambrils

Roger Hodgson fa un recorregut per la història dels mítics Supertramp acompanyat d'una banda que va traslladar als espectadors en un viatge a través dels temps

Roger Hodgson, ahir, al FIM de Cambrils Roger Hodgson, ahir, al FIM de Cambrils M. ÀNGELS BLADÉ
Espectacles Josep Cartanyà
Dissabte, 12 Agost 2017 15:36

El concert de Roger Hodgson complia ahir tots els requisits necessaris perquè la nit de Sant Llorenç fos la nit més estelada musicalment parlant. El públic d'ahir sabia el que anava a veure. El recinte del Parc del Pinaret presentava totes les seves localitats ocupades. I el desig d'escoltar una i altra vegada aquella vella i bonica cançó és una inclinació natural que el cofundador de Supertramp coneix. 

Hodgson va interpretar 18 cançons de les que la majoria van sortir de la discografia de Supertramp, començant per aquest 'Take the long way home' elegida com per donar el tret de sortida. En aquesta gira, una de les ànimas de Supertramp apareix acompanyat per una banda en la qual, a més del seu còmplice preferent, Aaron MacDonald (saxo, harmònica, teclats, cors), figuren altres tres músics, amb la qual cosa és possible recrear les sensacions d'aquell doble disc en directe anomenat 'Paris' (1980). També és de justícia remarcar, que als seus 67 anys, Hodgson conserva una veu plàcida que defensa molt bé els aguts.

En Roger és un tipus bromista i que mostra el seu bon humor a dalt de l'escenari. De seguida va connectar amb la "beaufiful" Cambrils, al temps que elogiava a Catalunya, que s'ha convertit en un parada obligada de les seves gires. Així que es van obrir pas 'School', 'Breakfast in America' i 'The logical song' ... Observant el cel, -potser buscant una llàgrima de Sant Llorenç-, també va demanar al públic que "deixeu els problemes fora durant les pròximes dues hores ". Seqüències de hits' o no tant, com la menys popular 'Hide in your shell', que, segons va dir, és una de les més reclamades.

Després van vindre Babaji', 'Even in the quietest moments' i 'Child of vision '... Rock progressiu amable, amb el so de sintetitzadors d'una època combinats, de vegades, amb una guitarra acústica que Hodgson va posar després en el centre del focus a 'Along came Mary ', que dona aires cèltics a la seva obra en solitari.

Hodgson tancava el concert amb la sempre espectacular 'Fool' s overture ', que va tancar el' set ', on les parades d'aquesta petita suite musical del rock simfònic van permetre lluir un decorat de llums que va convertir l'escenari en un jardí, o potser en un bosc animat. El músic britànic tornava a sortir a l'escenari per fer els tres bis finals,' Two of us ',' Give a little bit 'i' It 's raining again', una part final en què el públic del Parc del Pinaret va aixecar-se de les cadires i va apropar-se al seu ídol.