Reus té un parell de galeries comercials, potser allunyades del rovell de l'ou, però en tot cas ben connectades amb les vies principals reusenques. El model actual es dirigeix cap a les grans superfícies, malgrat que temps enrere es va voler apostar per un concepte diferent per dinamitzar l'entorn del tomb de ravals. A tocar del Pallol, l'espai Nou Centre comunica la plaça de la Sang amb la Riera de Miró. Hi ha vint-i-tres locals, dels quals una dotzena estan actius. La resta, però, són buits.
Els cartells de les immobiliàries que els lloguen o venen hi són per totes bandes. Alguns, de fet, tan sols han estat ocupats un únic cop. És el cas d'un petit establiment en què en els anys noranta hi va haver una rellotgeria. Qui hi passi pel davant encara hi veurà el rètol instal·lat en què s'hi llegeix “Tic-tac”, i l'interior del cubicle està ple de pols. “No sé ben bé per què no han funcionat”, es pregunta la Lídia, una veïna de la zona, que passa per les galeries “entre cinc i sis cops al dia”. “Hi passo sovint però és veritat que no m'hi aturo”, hi afegeix. “Potser és perquè no convida a quedar-s'hi; és trist perquè tot està tancat”, conclou. Això sí, els locals que funcionen són ja veterans. És el cas de la cafeteria Roma, que fa cantonada amb la cruïlla entre el Raval i la Sang, i on sempre hi ha taules plenes de gent que esmorza o pren les cerveses de mitja tarda. Temps enrere, de fet, n'hi va haver una altra, però va tancar. Fins i tot hi va haver qui va provar sort amb una empresa que organitzava festes i comiats de solter. No en va tenir.
Dos altres negocis que han resistit el pas dels anys al Nou Centre són la perruqueria Moncar i la tintoreria i bugaderia Moben-net. Les galeries, els baixos d'un complex d'habitatges, alberguen també altres sectors i activitats, com ara assessories o entitats com són l'associació de marxants. “És una percepció, però potser no han acabat mai de rutllar perquè l'atractiu de Reus és que les botigues són al carrer, a l'aire lliure, i les galeries són més o menys tancades”, indica per part seva l'agent immobiliari Sergi Guillén, de Finques Sagi.
Les Galeries Quer, amb l'accés principal a l'avinguda Prat de la Riba, són “un emblema de la ciutat”, tal com les descriuen des de l'autoescola Prim. Amb més de quaranta anys de vida a la ciutat, aquest centre de botigues “les ha vistes de tots colors”. Actualment, la planta inferior és pràcticament buida, i la que és a peu de carrer té diversos locals buits. “Anys enrere, en els vuitanta, això era ple. A la planta inferior, per exemple, hi va haver una cafeteria i una perruqueria”, recorden. Un videoclub, un establiment de Guissona, o un outlet, entre molts d'altres, han ocupat l'espai. Hi ha una desena de negocis en funcionament en tot el complex.
L'espai havia estat ocupat per l'antiga Casa Quer, sinònim durant dècades d'un edifici emblemàtic i d'una família amb una trajectòria interessant. L'equipament va ser descrit com a “singular” en el monogràfic que la revista del Centre de Lectura va dedicar-li el 1974 arran de la seva desaparició.
