Ben admirat el Mercat Nou que ara han fet / A Barcelona n'hi ha de més grans, però no estan tan ben situats / ni són elegants com el nostre.” La cançó popular Quaranta anys que érem fora de casa, d'Anton Mas i March Antonet, recollia així l'impacte que fa poc més de cent anys va tenir a Tarragona la construcció del Mercat Central. L'edifici, que es va inaugurar el desembre del 1915, va ser el primer mercat unificat i sota cobert de Tarragona, a més d'una de les primeres obres arquitectòniques de la ciutat que es van fer amb ciment armat. La remodelació que s'inaugura avui després de deu anys d'obres ha permès recuperar alguns elements originals de l'obra, com ara el sostre policromat, que n'era un dels trets diferencials.
Anna I. Serra, en l'obra Mercat Central de Tarragona. Un mercat de vida, editada el 2010 per la Cambra de Comerç de Tarragona, recorda que el projecte del Mercat Central va néixer en el context del moviment La Popular. A principi de segle, a Tarragona existien diversos punts de venda a l'aire lliure (repartits entre la Part Alta i la Baixa), amb un paper destacat per al mercat de la plaça de la Font. La preocupació per les condicions higièniques i les molèsties al trànsit van plantejar la idea d'un mercat de producte fresc sota un sostre.
Primer es va apostar per fer-ho al carrer Major; després, a tocar de la muralla al portal del Roser, i finalment es va plantejar l'opció de la llavors anomenada plaça del Progrés (ara plaça Corsini), un lloc on se solien fer partits de futbol. Era un lloc “inhòspit, solitari, llunyà del nucli urbà i poc concorregut”, com recorda Anna I. Serra, però que es convertiria en tot un centre comercial per a la ciutat.
Després de diversos problemes amb la contractació, les obres van començar a final del 1913. El 26 de desembre del 1915, el llavors alcalde, Lluís Soler, obria la reixa de l'edifici al públic acompanyat de l'actuació de la banda Almansa i el cor Àncora; aquests darrers, encara en actiu, tornaran a cantar avui en la nova inauguració.
L'edifici, dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà –a qui Tarragona té previst dedicar una exposició antològica enguany–, bevia de l'estil modernista. El mercat es va dissenyar amb tres naus longitudinals i una font d'aigua al centre (element que es va eliminar en la reforma del 1989). La llum a l'interior era tènue volgudament, per tal que el sol no malmetés els productes frescos. Es va construir majoritàriament amb materials propers, ja que les obres van coincidir amb les dificultats d'abastament per la Primera Guerra Mundial, i en destacava el sostre policromat i amb ceràmica vidriada. Aquest element va quedar afectat per diverses reformes, però sobretot pel bombardeig del 1938, en plena Guerra Civil, i va ser finalment substituït per les plaques d'uralita que, amb el nou projecte de reforma, s'han retirat per tal de recrear-hi el sostre original.
L'ofici de paradista era llavors molt diferent. Tota la carn havia de procedir de l'escorxador de Tarragona, i alguns paradistes conreaven els horts propers per després vendre'n els productes a l'interior. El primer reglament, del 1919, establia concessions d'un mes de durada (ara en són de 50 anys) i, per accedir-hi, calia ser veí de Tarragona i tenir més de 25 anys. Els llocs vacants es concedien per sorteig cada dia 25, i els paradistes podien perdre el permís o veure'l convertit en temporal si canviaven el preu de la carn sense avisar o feien trampes amb el pes, infracció que suposava que el seu gènere fos requisat i donat a institucions benèfiques.
