Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La URV participa en el disseny d'uns nanodispositius que permeten detectar la presència de cocaïna a la boca

Es detecta de manera ràpida, senzilla i fiable a la saliva o a qualsevol altra solució aquosa

Esquema de la porta molecular: els porus de l’alúmina porosa tapats amb l’aptòmer (esquerra) s’obren en presència de la cocaïna i alliberen el fluorocrom. Esquema de la porta molecular: els porus de l’alúmina porosa tapats amb l’aptòmer (esquerra) s’obren en presència de la cocaïna i alliberen el fluorocrom. CEDIDA
Ciència Redacció Infocamp
Dimecres, 11 Gener 2017 12:40

El grup d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) dirigits pel professor Lluís F. Marsal i de la Universitat Politècnica de València (UPV), amb el professor Ramón Martínez-Máñez al capdavant, han dissenyat nous nanodispositius; és a dir, un mecanisme de base molecular, que permet localitzar de manera ràpida, senzilla i fiable la presència de cocaïna a la saliva o a qualsevol altra solució aquosa.

El nanodispositiu desenvolupat consisteix en un material altament penetrable, l’alúmina nanoporosa, amb uns orificis que tenen una mida de 10 nanòmetres, i estan carregats amb un marcador fluorescent i tapats per un aptòmer, un àcid nucleic que s’uneix de manera estable i molt especifica a la seva diana (en aquest cas la cocaïna). Davant la presència de qualsevol substància diferent a la cocaïna, el porus es manté tancat per l’aptòmer; però en presència d’aquesta substància, l’aptòmer reacciona, “s’uneix a la cocaïna i obre de forma selectiva el porus alliberant el marcador fluorescent i permet la detecció i quantificació de la present”, explica el catedràtic de Tecnologia Electrònica del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, Lluís Marsal.

Pel que fa als sistemes de detecció, el professor Ramón Martínez-Máñez, director de l’Institut Interuniversitari de Recerca de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic i director científic del CIBER-BBN, explica que la principal novetat resideix en la utilització de les plaques d’alumini porós “que es manegen de forma senzilla i a més es poden reutilitzar per fer un altre sensor”.

Aplicat a altres camps

Aquest nou nanodispositiu intel·ligent, pioner en la utilització de l’alúmina porosa com a porta molecular, estableix les bases per utilitzar aquest material en el desenvolupament de portes moleculars per detectar compostos químics i biològics amb aplicacions en camps de gran interès tècnic, científic, industrial i social com la salut i el medi ambient.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: