L’estudi s’ha realitzat a través dels elements de la darrera excavació i de les dues noves tesis doctorals
El cérvol, la cabra i el conill eren alguns dels animals que es van cruspir els homínids que van viure a les Muntanyes de Prades fa entre 12.000 i 9.000 anys. Per fer-se amb alguns d’aquests animals van usar diferents instruments lícits, com puntes de dors i gratadors. Aquesta afirmació s’ha pogut extreure de l’estudi de les més de 1.400 restes fòssils que es van trobar en la darrera campanya d’excavació duta a terme per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a la Cova de les Borres, a la Febró (Baix Camp), fa uns mesos. A més, dues noves tesis doctorals han permès saber com era la mobilitat d’aquests homínids pel territori i la durada de les ocupacions de la cavitat. Aquestes noves dades amplien el coneixement sobre l’organització tecnològica i les característiques dels sistemes d’ocupació a les Muntanyes de Prades al Paleolític.
Les matèries primeres
La defensa de la tesi doctoral ‘Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimos cazadores-recolectores en las Montañas de Prades (Tarragona)’ de Maria Soto, dedicat a les matèries primeres dels jaciments dels darrers caçadors d’aquest territori, ha ajudat a aprofundir en el coneixement d’aquest jaciment. Concretament, aquesta investigació ha evidenciat importants semblances entre els conjunt lítics de la cova de les Borres i el jaciment de Sant Gregori de Falset excavat i publicat pel Dr. Salvador Vilaseca durant els anys 30 del segle passat.
La durada de les estades
L’altre tesis doctoral, titulada ‘La reducción de la industria lítica: aproximación a los patrones de asentamiento y movilidad de los grupos paleolíticos. Desarrollo metodológico y aplicación práctica’, realitzada per Juan Ignacio Morales, ha permès descriure com era la durada de les estades dels grups humans en aquesta cavitat. S’ha sabut que eren més esporàdiques i curtes als nivells superiors, d’una cronologia d’uns 10.000 anys d’antiguitat, i més estables o recurrents als nivells més antics estudiats, entorn sobre els 12.000 anys.
Cova de les Borres de la Febró
La cova de les Borres de la Febró està localitzada als cingles de la capçalera del riu Siurana, a les Muntanyes de Prades. Jaciment descobert i mostrejat per Manuel Mata i Albert Prunera, i publicat per Salvador Vilaseca l’any 1973. La represa de les intervencions per l’IPHES es va produir l’any 2012 dins del projecte d’investigació ‘Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona’.
