L’alcalde de Mollerussa i diputat del grup parlamentari de Junts pel Sí, Marc Solsona, va ser el primer ahir a anar a la Fiscalia Superior de Catalunya que –complint les ordres del fiscal general de l’Estat, Manuel Maza– l’investiga per ser “col·laborador” del referèndum d’autodeterminació de Catalunya del proper 1 d’octubre, suspès pel Tribunal Constitucional (TC). Els alcaldes d’Oliana, Miquel Sala, i el del Pont de Suert, José Antonio Troguet, ho van fer davant la fiscalia de la Seu d’Urgell. Tots tres batlles es van acollir al seu dret de no declarar, com s’espera que facin la cinquantena d’alcaldes, ja citats a declarar entre aquesta setmana i la vinent, a les fiscalies del territori. Hi ha més de 700 alcaldes a favor del dret a decidir. Els alcaldes de la CUP ja van anunciar que no s’hi presentaran, fet que pot obligar la policia a detenir-los, com ordenava Maza en la instrucció, en què s’acusava els alcaldes dels delictes de desobediència al TC, prevaricació i malversació de fons públics; aquest darrer és l’únic que implica penes de presó.
Un cop hagin declarat o no, la fiscalia ha de resoldre què farà amb les diligències d’investigació obertes contra ells. Una opció és que denunciï els batlles en un jutjat, mesura que ho ha de fer de manera individual i al jutjat d’on és el càrrec públic –i si és aforat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)–. L’altra opció és arxivar les diligències en no veure cap delicte per imputar-los. Ahir les fiscalies catalanes encara no havien rebut cap ordre del seu superior jeràrquic, el fiscal general de l’Estat, de com resoldre aquest inusual i insòlit procediment penal.
La fiscalia superior ha designat els fiscals José Joaquin Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol com els encarregats d’interrogar els batlles que alhora són diputats, càrrec que els dona la seva categoria d’aforats i, per tant, només poden ser investigats per aquesta fiscalia i el TSJC en la seva acció política. Pérez de Gregorio va ser l’encarregat de fer l’interrogatori a l’alcalde de Mollerussa, que anava assistit per la penalista Judit Gené. Hi va haver una situació de bloqueig en la seva compareixença, segons fonts judicials. El fiscal va llegir-li els seus drets i va preguntar-li si volia declarar o no. Solsona va dir-li que no però que volia fer constar els seus motius, que duia escrits en un paper. El fiscal no li va acceptar, dient-li que havia de respondre “sí” o “no”. Al final, en no aclarir-se, va convidar-lo que s’hi negués i no li va acceptar recollir la frase que deia que s’acollia al seu dret a no declarar en considerar que la fiscalia “s’ha extralimitat en aquest procés contra els alcaldes, i més quan ja hi ha una causa oberta”, tant al TSJC com al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. L’advocada no va poder intervenir i tampoc se’ls va donar còpia de les diligències obertes contra el batlle per la fiscalia.
En sortir de la seu de la fiscalia superior, al carrer Pau Claris de Barcelona, Solsona va ser rebut per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, companys del grup parlamentari de Junts pel Sí, com ara el president Lluís Corominas, Anna Simó, Irene Rigau, i també el diputat de CSQP i investigat pel TSJC, Joan Josep Nuet, a més d’un centenar de veïns de Mollerussa.
Avui estan citats a la fiscalia superior Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i l’alcalde de Valls, Albert Batet, i tots dos diputats de JxSí. La situació de Lloveras és la més excepcional, ja que la fiscalia va denunciar-la al TSJC com a presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), i l’alt tribunal català va acceptar abans-d’ahir la querella contra ella, però la va limitar al delicte de desobediència al TC i va descartar la prevaricació i la malversació de fons públic. És a dir, el cas de Lloveras està totalment judicialitzat i la fiscalia no l’hauria d’interrogar, malgrat que se l’investigui amb càrrecs diferents però pels mateixos fets: promoure l’1-O.
No vàlides pel Suprem
Per la seva part, la fiscalia del Tribunal Suprem (TS) va informar ahir que ha obert diligències d’investigació a l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, en ser diputat al Congrés per tal d’aclarir la seva actuació en l’organització del referèndum, suspès pel TC en considerar-lo “il·legal”, i el cita a declarar el 25 de setembre que ve.
Des de les associacions municipalistes s’ha denunciat que la fiscalia ha obert “una causa general” per espantar els alcaldes sobiranistes, tot i que l’ordre del fiscal general de l’Estat ha provocat una gran solidaritat dels veïns envers els seus alcaldes. Altres interpreten aquesta acció de la fiscalia com una manera de defensar els alcaldes, sobretot els del PSC, que s’han negat a col·laborar amb el govern en cedir-los locals.
A banda, les diligències de la fiscalia no tenen cap valor de prova, com tampoc les declaracions que es fan a la policia. És a dir, en un judici només compta el que la persona hagi manifestat davant d’un jutge. Precisament, el magistrat del Suprem Manuel Marchena, en una sentència del gener passat vers l’actuació del fiscal en cap de Mataró, fixava jurisprudència en aclarir que les diligències de la fiscalia “no són prova”. En aquell cas, va donar la raó a l’Audiència de Barcelona en no admetre les diligències fiscals perquè, a més, s’havien fet sense que l’acusat tingués un advocat. “Les diligències d’investigació del Ministeri Fiscal –afirma Marchena– no poden aspirar a transmutar la seva naturalesa i convertir-se en actes de prova”, i hi afegeix que l’acció del fiscal és “preparar” l’activitat del jutge encaminada a “preparar” el judici oral.
