Els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ACN), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ahir van passar la primera nit sense llibertat al mòdul d’ingressos de la presó de Soto del Real, a Madrid. Està previst que d’aquí a uns dies siguin traslladats a un mòdul ordinari del penal, que no coincidirà amb el que estan Jordi Pujol Ferrusola i Sandro Rosell. Els seus advocats, Marina Reig i Jordi Pina, respectivament, els van visitar ahir, i els van aconsellar paciència, ja que les ordres de presó preventiva dictades per magistrats de l’Audiència no es revoquen gairebé mai per la sala penal d’aquest tribunal de Madrid. Els líders sobiranistes van transmetre a la ciutadania “calma i mobilitzacions pacífiques, com sempre”, va declarar Reig.
La llei permet que mantenir en presó preventiva durant dos anys una persona acusada de delictes greus, temps que es pot prorrogar fins a un màxim de dos anys més fins a la data del judici. És el cas de Sánchez i Cuixart, als quals la magistrada Carmen Lamela acusa de formar part d’un “grup organitzat de persones que realitzen reiterades activitats fora de les vies legals per assolir la independència de Catalunya d’Espanya”. Per això els investiga per un delicte de sedició, castigat fins a 10 anys de presó per a persones i fins a 15 anys per a autoritats.
Tot i el pessimisme regnant, els lletrats de Cuixart i Sànchez van anunciar ahir que aquesta setmana presentaran un recurs d’apel·lació (és a dir, directament al tribunal de l’Audiència i no a la jutgessa, com es pot fer primer) per tal que revoqui la seva presó provisional sense fiança i els imposi mesures menys oneroses, tal com va dictar per al major dels Mossos d’Esquadra, de retirada del passaport i presentació al jutjat.
“Els tres riscos que la magistrada afirma que es compleixen no estan ajustats a dret”, manifestava ahir amb rotunditat el penalista Jordi Pina, en sortir de la presó. I és que per justificar l’empresonament de Cuixart i Sànchez, la magistrada assegura, en la interlocutòria, que en tots dos existeixen els tres riscos que permet la llei per dictar una presó provisional: risc de fuga davant la pena elevada a imposar; risc de destrucció de proves i risc de reiteració delictiva. Tant Sànchez com Cuixart tenen família i feina a Catalunya (l’arrelament exigit en termes judicials ) i han demostrat que no tenen pensament de fugir, en presentar-se de forma voluntària davant la magistrada a Madrid, els dos cops que els ha citat.
El penalista Andrés Maluenda, que treballa colze amb colze amb Pina, també exposa que és una barbaritat jurídica sostenir la reiteració delictiva, ja que se’ls acusa d’obstruir una ordre judicial el 20 de setembre passat, en la gran protesta davant l’edifici d’Economia, del qual no va poder sortir la comitiva judicial fins a la nit. No s’ha torpedinat cap acció judicial fins a la votació de l’1 d’octubre però la magistrada –a parer dels penalistes– equipara les suposades obstruccions a les manifestacions durant el referèndum, com la crida a defensar de forma pacífica els punts de votació. Amb aquestes accions, segons la magistrada, Cuixart i Sànchez “volien canviar il·legalment l’organització de l’Estat” i per això s’aferra a quedar-se aquest cas de sedició, malgrat que aquest delicte no és competència de l’Audiencia Nacional. Amb tot, Pina reiterarà en el recurs que Lamela no té competència per investigar el delicte de sedició, i que li pertoca a un jutjat del territori, és a dir, de Barcelona.
Dret penal de l’enemic
Precisament, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona va emetre ahir un nou informe tècnic, el tercer sobre l’1-O, en què afirma que la magistrada del jutjat central d’instrucció 3 de l’Audiencia Nacional “no s’ajusta a dret i vulnera drets fonamentals”. La comissió insisteix que l’Audiència no és competent per investigar la sedició, emmarcada en els delictes d’ordre públic, tot i que la jutgessa Lamela, “sense rubor”, se l’adjudica, recuperant formes penals preconstitucionals.
A més, considera que la interlocutòria que acorda la presó “vulnera el dret penal”, ja que el delicte de sedició “requereix una mena de violència”, que no va existir el 20 de setembre i que la jutgessa fins i tot reconeix. La tercera irregularitat detectada és que la jutgessa “aplica el dret penal de l’enemic, proscrit, ja que s’usa per inhibir l’exercici dels drets fonamentals a reunió, manifestació, llibertat d’expressió i participació política” de les persones.
