Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Crida ‘in extremis’ de Tusk

El president del Consell Europeu va demanar al president Carles Puigdemont que no declarés la independència/ El Comitè de les Regions debatia per primer cop els fets de l’1-O apel·lant al diàleg

El president del Consell Europeu, Donakd Tusk El president del Consell Europeu, Donakd Tusk EFE
Societat El Punt Avui
Dimecres, 11 Octubre 2017 08:32

A menys de dues hores de la compareixença del president de la Generalitat, Brussel·les no va poder amagar la seva inquietud. La Comissió Europea va resistir un dia més en la seva batalla comunicativa per no sortir-se de guió, però el president del Consell Europeu va aprofitar l’inici del ple al Comitè de les Regions (CoR) per fer una apel·lació sense precedents a un líder polític català.

“Li parlo, no només com a president del Consell Europeu, sinó també com a ferm creient en el lema de la UE Units en la diversitat, com a membre d’una minoria ètnica i un regionalista, com un home que sap què se sent en ser colpejat per una porra de la policia.” Amb aquestes paraules el president Donald Tusk es va adreçar al president català, Carles Puigdemont, per demanar-li que no anunciés una declaració d’independència que fes “el diàleg impossible” i que respectés “l’ordre constitucional”.

Malgrat que el seu homòleg a la CE sempre ha defensat que les demandes independentistes catalanes són un “assumpte intern” de l’estat espanyol, ahir el polonès va admetre que un conflicte entre Madrid i Barcelona tindria implicacions per a la UE. Segons Tusk, “la diversitat no hauria ni ha de comportar conflicte” perquè les conseqüències “òbviament serien dolentes pels catalans, per Espanya i per tota Europa”.

Tusk va voler mostrar-se equànime assegurant que entén “els arguments i les emocions de totes les parts”. De fet, Rajoy tampoc es va salvar dels avisos de Tusk. L’encarregat de presidir les reunions del club de primers ministres i presidents de la UE, va llançar una indirecta a Rajoy: “la força dels arguments sempre és millor que l’argument de la força”. I va recordar una trucada que va fer fa uns dies al president espanyol per demanar-li que busqués “una solució al problema sense l’ús de la força” i a través del diàleg.

Nervis i debat

Els nervis per la compareixença de Puigdemont també es van notar al llarg del debat sobre els últims esdeveniments a Catalunya que va organitzar el CoR. Un debat que el seu president confiava que fos “l’inici del diàleg”. Però el ple va consistir més en un intercanvi de declaracions. València va ser l’encarregada de defensar la posició espanyola més institucional. El seu president, Ximo Puig, com a representant de torn de la delegació espanyola va assegurar que “Espanya és una democràcia consolidada” amb un “estat autonòmic dels més descentralitzats d’Europa”.

Segons Puig, “el referèndum no va ser legal” i la solució al conflicte es troba en “la llei i el diàleg”. Múrcia va aportar la línia més dura del Partit Popular. “Viva España y viva el rey”, va cridar el seu president, Fernando López Miras, per acabar una intervenció en què va assegurar que “ningú reconeixerà un règim totalitari sorgit d’un cop d’estat”. Tot i el seu llarg decàleg de declaracions polèmiques sobre Catalunya, el president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, es va moderar a la capital europea, en comparació amb el representant murcià. En la seva curta intervenció va defensar que “la sobirania resideix en el poble espanyol” i que la constitució no es pot canviar “des d’un parlament regional que no té competències”.

No pensava el mateix el representant català, Amadeu Altafaj: “Catalunya serà el que els catalans voldran que sigui. Cap tribunal ni cap govern espanyol decidiran el futur polític del país.” Altafaj va aprofitar l’ocasió per denunciar al ple “la maquinària repressiva de l’Estat”, no només per l’acció policial del l’1 d’octubre, sinó també per la detenció de càrrecs públics i el tancament de webs. “El món sencer ha vist la marca Espanya del PP”, va dir Altafaj, que va defensar que “Catalunya és el símptoma de qualitat democràtica a Espanya”. Però també va tenir paraules dures per a les institucions europees. Segons el representant de la Generalitat a la UE i ex-portaveu de la Comissió Europea, la Unió és “un club privat d’estats en hores baixes presidit per la família política de Rajoy”. Malgrat la crítica, va continuar defensant que Catalunya és “una nació proeuropea” i que el govern català roman obert al diàleg.

Sturgeon pressiona

La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, també es va sumar a la llista de líders polítics que ahir van afegir pressió per impulsar l’inici d’un diàleg. “És hora que el govern espanyol s’assegui amb el govern de Catalunya. És hora que parlin de trobar camins cap endavant”, va dir. Un diàleg que segons ella s’ha de tirar endavant “amb respecte a l’estat de dret” però també “amb respecte a la democràcia i al dret del poble de Catalunya a determinar el seu futur”. Sturgeon també va criticar la Comissió Europea per no haver condemnat l’actuació policial espanyola l’1-O.

Del ‘no comment’ al ‘li ho demano, president’

Catalunya és l’afer intern més internacional del món. El discurs de Donald Tusk, a la desesperada, hores abans de la intervenció de Puigdemont, va situar el conflicte català al capdamunt de l’agenda europea, esmicolant definitivament el mur de silenci imposat durant anys per la diplomàcia espanyola. Tusk va adreçar-se de tu a tu al president Carles Puigdemont, pregant-li que es fes enrere en la declaració d’independència per no “fer impossible el diàleg”. També Puigdemont, en certa manera, va seguir aquesta línia amb la seva declaració d’independència suspesa. El polonès Tusk, a diferència d’altres líders europeus que han continuat impassibles davant del mantra de “l’afer intern”, va molestar ahir Madrid equiparant els arguments de Rajoy i Puigdemont com mai abans ho havia fet cap mandatari europeu.

La crida al diàleg de Tusk responia a la varietat d’opinions entre els estats membres respecte al repte independentista, amb els països petits molt més favorables al dret a l’autodeterminació i menys inclinats a comprar sense matisos el discurs del PP que els més grans, amb la França de Macron al capdavant. A les capitals europees ja no compren la negació al diàleg i comencen a créixer les veus que insten a la mediació. Les paraules de Tusk, però, contrastaven amb el to fred i distant de la Comissió, que ahir va tornar a evitar fer una valoració. “No especularem”, va dir el portaveu Alexander Winterstein, mentre una altra de les veus de la CE al món, Mina Andreeva, piulava que eren “fake news” els rumors que apuntaven a una intervenció de Jean-Claude Juncker per fer mediació. En les últimes setmanes, però, fins i tot a la freda sala de premsa de la CE s’hi han sentit crides, tot i que tímides, al “diàleg”. Si segueixen o no la línia Tusk, però, determinarà el rol final de la UE en el procés.