Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Rajoy es veu descol·locat i rumia si aplica el 155

Convoca una reunió extraordinària del Consell de Ministres avui a les nou del matí per afinar la resposta i portar-la a la tarda al Congrés / Santamaría diu no a tota mediació

Soraya Sáenz de Santamaría va comparèixer ahir al vespre després del ple Soraya Sáenz de Santamaría va comparèixer ahir al vespre després del ple JUANJO MARTÍN/ EFE
Catalunya El Punt Avui
Dimecres, 11 Octubre 2017 08:29

Pressionat per l’ala més dura del conservadorisme espanyol i per Ciutadans per la seva pretesa tebior davant la imminència de la independència, Mariano Rajoy havia anunciat una immediata aparició a La Moncloa tan aviat com el Parlament finalitzés el ple, en espera de calibrar la resposta a la literalitat del missatge del president Carles Puigdemont. El fet d’escoltar una declaració d’independència amb una suspensió immediata, però, va sembrar el dubte de l’oportunitat d’aplicar ja l’article 155, una via que Rajoy només ha abraçat obertament en les últimes hores. Després d’una hora i quart d’anàlisi en què va regnar el desconcert, Rajoy va recular i va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría qui va comparèixer a dos quarts d’onze de la nit per avisar que “l’1 d’octubre va ser una acte il·legal i fraudulent” i va anunciar en nom del president espanyol la convocatòria d’una reunió extraordinària del Consell de Ministres avui a les nou del matí per perfilar el calibre de la resposta.

En una breu al·locució de dos minuts i mig, Sáenz de Santamaría va acusar Puigdemont de conduir Catalunya a la “major incertesa” i el “major nivell de tensió de la seva història”. “El seu és el discurs d’una persona que no sap on és, on va ni amb qui”, va dir sense entrar en el fons. Segons ella, amb el seu gest Puigdemont “no pot pretendre una mediació”.

El desconcert general a La Moncloa era tal que Santamaría va assegurar que “l’1 d’octubre va ser un acte il·legal i fraudulent” i al mateix temps va dir que va ser “un referèndum que no s’ha produït”. Partint que la llei del referèndum està suspesa pel TC, Santamaría va alertar que no se’n pot derivar res. “La Generalitat no pot aplicar els resultats de l’1-O perquè va ser un acte il·legal i fraudulent ni pot constatar que els catalans volen un estat en forma de república”, va advertir. I ho va tornar a formular: “Ni Puigdemont ni ningú no poden treure conclusions ni conseqüències d’una llei que no existeix, d’un referèndum que no s’ha produït ni d’una voluntat del poble de Catalunya de la qual es volen apropiar.”

Perplexitat de Catalá

Minuts abans i als passadissos del Congrés, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, no ocultava la perplexitat oficial sobre la naturalesa de l’acte jurídic que tenia al davant. Segons advertia Catalá amb el ple del Parlament en marxa però un cop Puigdemont ja havia intervingut, el govern espanyol “no pot donar com a vàlid” el que va succeir ahir al Parlament, incloent-hi el que ell anomena “la no-declaració d’independència” que, segons ell, havia fet el president de la Generalitat. “No podem donar per vàlida en un marc normatiu una llei que ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional, no podem donar com a vàlid un referèndum el recompte del qual ha estat absolutament irregular i tampoc podem donar com a vàlida una no-declaració d’independència de la qual se sol·licita la suspensió immediatament”, va assegurar Catalá.

De l’article 155 al 116

Amb la serenor que li dona la deliberació confidencial del Consell de Ministres, Rajoy es disposa a debatre un catàleg de la repressió –i portar-lo a la tarda al Congrés– que pot incloure des de la posada en marxa de l’article 155, que exigeix prevenir en primer lloc el president català abans de convocar el Senat per apropiar-se de poders autonòmics, fins a l’estat de setge (article 116). Es dona la circumstància que, en paral·lel, el fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, acarona la possibilitat de prendre la iniciativa però apel·lant a un delicte de rebel·lió.

Des del País Basc, el lehendakari Íñigo Urkullu va celebrar que el pas de Puigdemont obre “un temps per al diàleg” i va instar Rajoy que “l’oportunitat sigui aprofitada”. Urkullu, que es va oferir com a mediador, viu amb la incomoditat de ser el soci preferent de Rajoy, a qui ara nega el suport del PNB al pressupost pel context a Catalunya, cosa que posa en risc l’estabilitat de la legislatura espanyola.

Minuts abans que fos Sáenz de Santamaría qui posés veu al govern de Rajoy, es va conèixer que era el líder del PSOE, Pedro Sánchez, qui agafava la iniciativa d’abandonar la seu socialista del carrer Ferraz i acudir a La Moncloa a entrevistar-se amb Rajoy per fer-li costat en la resposta de “l’estat de dret”. En nom de Ciutadans, Albert Rivera –no convocat a La Moncloa però en contacte telefònic amb Rajoy– compareixia per exigir l’aplicació de l’article 155 que retorni Catalunya a unes eleccions autonòmiques. “És el moment d’actuar sense excuses i sense mediadors contra aquest cop d’estat”, exigia Rivera a Rajoy. La rèplica des del PP va ser a càrrec del portaveu Rafael Hernando, que va advertir el líder de Cs que la resposta exigeix mesures més elaborades i un cúmul de mesures més enllà de l’article 155. El líder de Podem, Pablo Iglesias, en canvi, considerava que “no hi ha una declaració d’independència”, agraïa la “sensatesa” de Puigdemont i exigia a Rajoy que “no porti ara a un estat d’excepció”.

En un gest no exempt de contestació, el Senat va continuar amb la seva agenda ordinària i a primera hora de la tarda hi va tenir lloc la prevista sessió de control de l’oposició al govern espanyol. El duel verbal més elèctric el van protagonitzar el senador del PDeCAT Josep Lluís Cleries i Sáenz de Santamaría. “No hi cap mediació entre la llei i la desobediència, ni entre la democràcia i la imposició. I vostès fa molt de temps que estan en la imposició”, va dir la vicepresidenta abans d’escoltar Puigdemont.

En la seva rèplica, el senador Cleries li va reprotxar la violència en reprimir els votants de l’1-O. “Vostès han mostrat un rostre autoritari i violent. Van venir a Catalunya al crit d’“a por ellos” i han deixat més de 800 ferits.I ni tan sols demana perdó!”, va lamentar. Cleries també va acusar el popular Pablo Casado d’“amenaçar amb afusellaments” quan va dir que Puigdemont “pot acabar com Companys”.

Mentre el Senat seguia amb la seva agenda, els diputats del PDeCAT i d’ERC es van absentar del Congrés –alguns, com el portaveu Carles Campuzano, eren al Parlament– i el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, va aprofitar-ho per elevar a la mesa de la cambra baixa una petició perquè tots els absents siguin suspesos de sou. “No només deixen de complir amb la seva feina, sinó que es dediquen a col·laborar en un cop d’estat. Fins aquí hem arribat”, va dir Girauta apel·lant a l’article 99.1 del Congrés.

Publicitat