La institució catalana d’història natural ha publicat el retrobament d’una falguera en perill d’extinció a l’àmbit del Parc Natural del Montsant, 85 anys després de la seva primera cita. Aquesta planta es va identificar per primer i últim cop al parc a la boca d’un avenc l’any 1929 de la mà d’un dels primers naturalistes que va estudiar la flora de la zona, el doctor Prudenci Seró. Posteriorment, els treballs dels doctors Julián Molero i Roger Pascual, el 1976 i 2007 respectivament, no van servir per retrobar l’espècie. El parc Natural del Montsant també va realitzar cerques d’aquestes plantes entre el 2009 i el 2014 sense resultats i es va considerar com a extingida a la zona. No va ser fins al 2014 que el doctor Roger Pascual la va aconseguir retrobar.

Es tracta de l’Asplenium sagittatum, coneguda vulgarment com a llengua de cérvol, una espècie fàcil de reconèixer per la singularitat de les seves fulles i que viu a les fissures de les pedres en indrets ombrívols de muntanya, però també es pot trobar en latituds més baixes. A més de la falguera, el butlletí de la institució catalana d’història natural ha publicat 29 cites noves i altres dades de la flora del massís del Montsant, aportades pel doctor Roger Pascual. D’aquesta manera, augmenta fins a 1.305 el nombre d’espècies de flora al Parc del Montsant, convertint-lo en un dels indrets amb més biodiversitat de Catalunya.

Actualment aquesta espècie en perill d’extinció requereix un Pla de Recuperació, tal com s’especifica al Decret de flora amenaçada de Catalunya.