La Plataforma pel Riu Siurana ha denunciat davant del Síndic de Greuges de Catalunya la gestió que fa la Generalitat i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de l'aigua del riu, mitjançant el pantà de Siurana i l'assut de la Venta d'en Pubill. En concret, denuncien el transvasament de l'aigua del riu Siurana (Conca de l'Ebre) a la riera de Riudecanyes (Conques internes de Catalunya), que segons la plataforma "deixa el riu Siurana sec una bona part de l'any". Les entitats posen en dubte la legalitat i legitimitat del transvasament de conca que es fa des de la Venta d'en Pubill, uns dos quilòmetres riu avall del pantà de Siurana, a la riera de Riudecanyes.
La queixa de la plataforma assenyala que la gestió tampoc respecta les directrius per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 aprovada per la Generalitat l'any 2006 ni tampoc les específiques de l'espai Riu Siurana i Planes del Priorat. En aquest sentit, el col·lectiu recorda que aquest és un dels espais naturals protegits de Catalunya i "són molt significatius els recursos hídrics per a la recàrrega dels aqüífers, l'abastament d'aigua potable i el proveïment d'aigua per reg". Per aquest motiuk, alerten que "els recursos hídrics són bàsics pel desenvolupament de les activitats i la conservació dels espais" i que la seva gestió és "cabdal" per garantir el desenvolupament sostenible del Priorat, com recull el compromís del Pla Estratègic Comarcal de Desenvolupament 2014-2020, la Carta del Paisatge del Priorat o la Carta Europea del Turisme Sostenible.
D'altra banda, la Plataforma pel Riu Siurana qüestiona la legalitat del conveni del TOPOGRAFO en el que alguns representants de la conca reuncien als drets d'aigua de tota la conca, en favor de la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes. A més, assenyalen que l'aigua de boca que es subministra pel tub del TOPOGRAFO "´te una concentració excessiva de manganés i no és apta pel consum". Alhora, la plataforma té dubtes de si és legal el cabal de manteniment que fixa l'ACA a les juntes de desembassament, 20 l/s, que considera "totalment insuficient i que fa que el riu aigües avall estigui completament sec bona part de l'any".
El Priorat, contrari al transvasament del Siurana
Cal recordar que el Consell d'alcaldes i el Consell Comarcal del Priorat van aprovar el passat 11 de juliol una moció que exigeix un canvi de rumb en la política hídrica de la comarca. El text exigeix a l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre "la revisió de les concessions d'aigües del Priorat que es transvasen a altres conques, amb especial atenció a les concessions atorgades a la Comunitat de Regants de l'embassament de Riudecanyes". Sobre aquesta qüestió, les institucions prioratines consideren que el Baix Camp "no pateix ara tanca maca d'aigua".
La moció va voler deixar constància que una gran part dels municipis "pateixen greus problemes d'abastament d'aigua any rere any", i citava els casos de municipis com Poboleda, Torroja del Priorat, Porrera, Gratallops, Falset, Bellmunt del Priorat i la Vilella Alta. Alhora, s'argumentava que "la manca d'aigua impedeix el desenvolupament socioeconòmic de la comarca, sobretot del sector agrícola, que és el principal motor de l'economia del Priorat".
Per tot plegat, van acordar exigir a l'ACA "un estudi de l'estat actual de les disponibilitats dels recursos hídrics de la comarca, així com una previsió de les necessitats futures, i la planificació de les inversions necessàries per garantir aquestes necessitats". El segon dels punts demanava una "revisió de les concessions d'aigües del Priorat que es transvasen a altres conques, amb especial atenció a les concessions atorgades a la Comunitat de Regants de l'embassament de Riudecanyes". Es dóna el fet que més d'un 90% de l'aigua del riu Siurana es transvasa des de fa anys a l'embassament de Riudecanyes, "mentre que el Siurana baixa sec gairebé sempre i hi ha pobles de la comarca del Priorat que tenen greus problemes de subministrament", apuntaven.
El tercer punt de l'acord també exigia "a l'Agència Catalana de l'Aigua un control rigorós dels cabals transvasats a altres conques, dels usos concrets que es fan d'aquest cabals i del compliment de la legislació en matèria de cabals ecològics".Per últim, el quart dels acords reclamava "l'execució de les inversions, (algunes previstes des de fa anys), per solucionar els problemes d'abastament dels municipis del Priorat, i els corresponents estudis de viabilitat de les mateixes".
