Les promeses econòmiques fins ara incomplertes per l'Estat espanyol i la conjuntura econòmica, social i política, amb el rerefons del procés català mortificant les consciències espanyolistes, han clivellat la solidesa inicial de la proposta de Tarragona 2017. Fins al punt que ahir Alejandro Blanco, el president del Comitè Olímpic Espanyol, va advertir en un fòrum esportiu que es fa a Madrid i que no té res a veure amb Tarragona, que la cita, prevista per l'estiu de l'any vinent –del 30 de juny al 9 de juliol–, es podria ajornar. “Els Jocs Mediterranis potser no seran aquell any, potser s'ajornaran”, va deixar anar Blanco mentre l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el tinent d'alcalde i coordinador general dels Jocs, Javier Villamayor, viatjaven cap a Algèria amb escala a Madrid per participar en la transcendent assemblea del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis. Blanco va indicar que en la reunió que se celebrarà a Orà –seu dels Jocs el 2021–, a la qual ell també assistirà, es posarà sobre la taula l'opció d'un canvi de data.
Ballesteros i Blanco van parlar ahir al migdia i, tot seguit, l'Ajuntament va emetre un comunicat en què admetia la possibilitat de l'ajornament, suposadament pel 2018. El nou escenari està motivat perquè no hi ha garanties sobre l'aportació estatal de 9 milions destinats al pressupost operatiu: “El fet de no disposar de les absolutes garanties de disposar del finançament necessari per cobrir el pressupost operatiu i davant la necessitat d'informar el comitè executiu dels Jocs Mediterranis en els terminis previstos sobre els avenços en l'organització, reafirmem que Tarragona i el Comitè Olímpic Espanyol compliran amb el compromís adquirit d'organitzar els Jocs Mediterranis. Juntament amb el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, buscarem la millor solució en funció de l'escenari actual. Qualsevol decisió amb relació a la celebració de Tarragona 2017 es prendrà de comú acord amb les institucions públiques que integren el comitè organitzador.”
La possibilitat del 2018, de fet, ja va ser apuntada per alguns mitjans tarragonins i desmentida pel comitè organitzador. El cas és que Madrid, que va dilapidar molts diners intentant que la capital d'Espanya fos olímpica i va desistir en el seu intent per decència en el marc d'una crisi galopant, no fa el gest: 12 milions d'euros. El Congrés dels Diputats va aprovar recentment una declaració institucional de suport als Jocs, i dimarts passat es va aprovar una proposició no de llei perquè l'Estat aporti els 12 milions. Es divideixen en 3 milions aquest exercici per construir la piscina olímpica, que a vuit mesos de la celebració encara no està ni tan sols licitada, i comprometen una altra partida de 9 milions en el pressupost general de l'Estat.
Tots els grups, excepte el PP –soci de govern amb UDC i el PSC a l'Ajuntament de Tarragona–, van aprovar la proposició, presentada pels nacionalistes. Per tot plegat, la investidura de Mariano Rajoy va ser valorada positivament pel comitè organitzador perquè hauria de desencallar la situació, però sembla que no ha estat així. “Com a ciutat i com a candidatura, serà una bona notícia que properament hi hagi govern”, va declarar al seu moment Ballesteros.
Respecte de les obres de l'anella olímpica, que té 331.629 metres quadrats, s'està fent un Palau d'Esports amb capacitat per a cinc mil espectadors que té prevista la finalització poc abans de l'inici dels Jocs. La piscina olímpica és a les beceroles i la remodelació de l'estadi d'atletisme de Camp Clar va començar a l'agost.
La revocació de Volos i Làrissa
No és el primer cop que els Jocs Mediterranis tenen problemes econòmics i de terminis d'execució d'obres. El cas més cridaner va ser el grec. El CIJM va arrabassar els Jocs de les mans a Volos i Làrissa dos anys abans de la data prevista. Es va fer una nova votació el febrer del 2011, a la qual va aspirar Tarragona, i Mersin (Turquia) va ser designada organitzadora del 2013. Mesos després, l'octubre del 2011, Tarragona va ser proclamada seu dels Jocs del 2017 i serà la segona ciutat catalana que alberga la competició, després de Barcelona 1955, que va organitzar la segona edició dels Jocs, que van arrencar a Alexandria (Egipte) el 1951. Fins al 1997, se celebraven l'any abans dels Jocs Olímpics, i des del 1997, en què es van fer al Llenguadoc-Rosselló, es fan l'any posterior.
