De les parets a la història. Aquest hauria de ser el destí de bona part dels cartells que amb la seva tipografia, imatges i textos han cridat els seus missatges a ciutadans, electors o clients des dels diferents espais urbans. Salvats tan sols per tasques de col·leccionisme o d’arxiu militant com la de l’historiador Pere Anguera aquests missatges poden romandre en la memòria col·lectiva i ser matèria d’estudi pel futur. Precisament, l’Arxiu Municipal de Reus està tancant l’inventari i la restauració inicial dels 619 cartells que conformen el fons de l’historiador reusenc. Ara fa uns cinc anys, la vídua d’Anguera va fer donació d’aquest fons singular integrat, majoritàriament, per cartells polítics i electorals. “Volem agrair a la senyora Mercè Costrafreda l’honor que ens ha fet de dipositar a l’Arxiu aquest fons documental” ha explicat el regidor de Serveis Generals, Joaquim Enrech que concretava que “més de la tercer part” d’aquests elements documentals es trobava “en bon estat”. Tot i això, un total de 22 dels cartells requeriran una actuació més aprofundida a causa dels seus problemes de conservació o de degradació, una restauració que es realitzarà al llarg de l’any 2018. “Tot això és memòria no gaire llunyana però com que passen tantes coses és oblidada i convé recordar-ho” ha explicat Enrech que ha avançat la possibilitat de realitzar una mostra pública un cop les actuacions s’hagin finalitzat definitivament.
Un fons singular
Cronològicament emmarcats entre els anys 1951 i 1987, 404 dels cartells d’aquest fons estan relacionats amb el món de les campanyes polítiques i electorals de Catalunya. Tot i això, hi ha excepcions com alguns exemplars relacionats amb Euskadi o vinculats a campanyes d’abast estatal com el Referèndum de la Reforma Política de l’any 1976. El món del teatre o el cinema amb exemplars del Cine-club del Centre de Lectura són altres dels àmbits que també tenen una presència destacada tot i que es poden trobar algunes singularitats com ara un mapa geogràfic de Reus de 1951, la peça més antiga de tota la col·lecció, un exemplar d’Andy Wharhol o litografies. A nivell de formats, els cartells de 100X70 i 90X60 centímetres són els més habituals tot i que hi ha també algunes octavetes de tamany menor.
El treball realitzat per l’Arxiu
Realitzat amb fons propis de l’Arxiu corresponents al 2017, el treball d’aquest servei municipal ha comptat amb la col·laboració de la restauradora Anna Ferran que n’ha avaluat el seu estat establint 5 grups diferents: bo (237); regular (293); regular dolent (vora els 70); i els dos darrers, dolent i molt dolent (22). A banda de la creació d’una base documental, la tasca de Ferran es va iniciar amb “les proves de seguretat sobre les tintes” de cadascun dels cartells atès que aquesta és la base “per relaxar les fibres d’aquesta matèria” i poder “desenrotllar el cartell” amb el suport de pes. Posteriorment, “cal assecar-lo progressivament amb un canvi de paper de secants” i esperar fins que “s’hagi assentat i relaxat” i quedi definitivament pla. Un cop assolit aquest moment és quan Ferran va efectuar la fotografia de treball que forma part de l’inventari documental.
Provinents del Museus de Reus on va ingressar inicialment, el treball de documentació d’aquestes peces ha passat principalment per “un inventari exhaustiu” en el qual s’ha procedit a “donar-los-hi un número nou de registre”, segons la directora de l’Arxiu Municipal, Elisenda Cristià. Aquesta actuació ha permès incloure camps com “la descripció del cartell, el text que conté, la temàtica, la institució, l’any, la impremta de procedència i el dipòsit legal” tal i com ha comentat Cristià. El nou registre documental que s’ha confeccionat permet recerques a través de diferents filtres i inclou també una imatge identificativa de cadascun dels integrats d’aquest fons.
“Podem estar ben orgullosos d’haver fet aquesta feina enguany i acabar-la el 2018” ha dit Cristià que assenyala que ara cal actuar en el camp de la conservació preventiva. Aquesta actuació representarà invertir en la instal·lació d’unes “camises preventives” que permetin la bona conservació d’aquests elements gràfics i que quedin guardats en estat pla. Paral·lelament, l’Arxiu Municipal farà una actuació puntual sobre els 22 cartells en pitjor estat de conservació per restituir-los en condicions òptimes com ara restaurant les cantoneres trencades o els estrips localitzats en el paper. Una intervenció que s’efectua també per subsanar “el risc de la manipulació” i restituir visualment la peça. “La fase final seria fer les fotografies professionals per després penjar-ho a la xarxa perquè, per exemple, el públic pugui tenir-ne accés” ha conclòs Cristià.
