Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Històries de família per descobrir

Un text sobre un oncle que fuig a la postguerra guanya el XXVII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler

Xaiver Aliaga explora en les arrels familiars per teixir el text Xaiver Aliaga explora en les arrels familiars per teixir el text AJUNT. DE TARRAGONA
Cultura Agnès Llorens
Dilluns, 18 Setembre 2017 08:46

La millor manera de definir el text guanyador del recent premi de novel·la Pin i Soler és com una novel·la valenta. El text aprofundeix en la vida d’Antonio Aliaga, oncle de l’autor, que fuig de la postguerra per anar a l’estranger i que acaba esdevenint un personatge misteriós amb diferents vides. Parlem, doncs, amb l’autor del llibre en qüestió.

Què es podrà esperar, el lector que se submergeixi en ‘Les quatre vides de l’oncle Antonie’?

És una historia familiar totalment real, ja que tot el que vaig explicar en el text va passar de veritat. Per una banda, la història de la vida del meu oncle i, de l’altra, el procés de redacció del text, a partir d’una investigació periodística.

Per què opta per explicar aquesta història?

Tota la vida havia sentit a parlar del meu tiet, i era una història que em fascinava i que sempre havia surat en les converses familiars. Un cop vaig començar a publicar, la meva família ja m’insinua la possibilitat de tractar la seva figura.

Però no comença aquesta tasca fins a un moment donat...

Sí, no començo aquest llibre fins que no em veig amb les eines i amb bagatge suficient per afrontar-lo. Al principi hi havia certa distància, ja que no coneixia els personatges principals, que són l’Antonio i les seves dues esposes, però a mesura que la trama va avançant ens anem acostant a persones que són més pròximes a mi.

Com afronta aquesta proximitat humana amb els personatges?

Doncs és molt difícil, de fet, diria que he après moltíssim amb aquesta novel·la, i no només sobre literatura, ja que retrata aspectes íntims de persones molt pròximes a mi. A nivell de redacció en la novel·la, jo mateix surto com a personatge i aquest procés és molt difícil de redactar, tant, que intento buscar un narrador que surti de la història i que es dirigeix a mi, que em serveix per agafar distància per parlar de la versemblança. És una novel·la que, més que autoficció, fa autorealitat.

Quina ha estat la reacció de la seva família, en el text?

Encara és aviat, però les primeres reaccions són diverses, ja que la novel·la cou. Alguns la troben dura i és present un cert sentiment d’incomoditat però, al mateix temps, també d’alleugeriment.

Avui dia encara és complicat tractar la memòria històrica i parlar del franquisme?

Molt, i no és cap tòpic. El text tracta, sobretot, d’una persona que es va rebel·lar, que no va acceptar el vestit gris del silenci i del dictador i de com una guerra i les seves conseqüències poden allargar-se durant dècades.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: