El govern espanyol no aixecarà les grapes de la Generalitat així com així. És el que es pot entreveure de les paraules del delegat de l’executiu de Rajoy a Catalunya, Enric Millo. “La situació d’excepcionalitat –referint-se a l’aplicació de l’article 155– quedarà superada després de la formació del nou govern. Una altra cosa són les mesures preses per Hisenda perquè part dels recursos públics dels catalans no es destinin a finalitats no legals”, va assegurar a Catalunya Ràdio. En aquest sentit, va argumentar que les mesures d’intervenció dels comptes de l’administració catalana quedaran aixecades quan quedi “verificat” que els recursos públics no es destinen a objectius “il·legals” (és a dir, a qualsevol cosa relacionada amb el procés sobiranista). Segons Millo, a l’hora de suspendre’ls, el 155 i la intervenció econòmica podrien seguir tempos diferents.
Millo va justificar l’avís afirmant que és l’obligació de l’Estat “garantir” que els recursos públics es gastaran “correctament”. “Si [el 21-D] surt un govern dient que farà exactament el mateix, trencar la legalitat, destinar part dels recursos a objectius il·legals... què ha de fer llavors l’executiu?”, es va preguntar retòricament. Això no vol dir –hi va afegir– que si surt escollit un govern independentista automàticament s’allargui la intervenció. Tot dependrà, va puntualitzar, de si el govern que surti del 21-D “respecta les lleis”, encara que sigui independentista.
En la inauguració de l’exposició Aquest que veieu aquí... és Cervantes a Barcelona, ahir, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Millo s’ho va fer venir bé per fer tot un seguit de senzills paral·lelismes entre Cervantes i l’actual situació a Catalunya. Per Millo, els “llibertadors de repúbliques” són equiparables al Quixot quan lluita contra molins de vent pensant-se que són gegants. “Avui, més que mai, hem de decidir amb quin Quixot ens quedem: amb el llibertador de l’ínsula de Baratària que veu gegants on només hi ha molins o bé amb el Quixot de la cortesia, del respecte, de la llibertat i de la diversitat? Perquè mentre uns van posar rumb cap a Baratària, altres preferim quedar-nos a l’arxiu de la cortesia”, va defensar, per quadrar una singular paràbola.
