Junts per Catalunya i ERC continuen negociant els punts comuns del programa electoral, amb l’objectiu de vertebrar una unitat d’acció durant la campanya i després del 21-D per una independència negociada. Un esborrany de nou punts, que ahir va avançar Nació Digital, els compromet a “assolir una negociació bilateral” amb l’Estat espanyol i la Unió Europea per fer “possible l’accés de Catalunya a la plena independència i l’efectiva i pacífica articulació democràtica de la República Catalana”. El document no estableix la manera d’aconseguir-ho ni preveu l’ús de la via unilateral. Segons fonts coneixedores de les converses, a més, no està acordat entre les dues candidatures, que pretenen incorporar la CUP a aquest front comú.
Els anticapitalistes, tanmateix, estan lluny dels preceptes clau que van transcendir perquè consideren que els partits independentistes no es poden limitar a demanar una negociació amb Madrid i sostenen que s’ha de tornar a la unilateralitat per forçar-la. “Fer passos enrere no és ni beneficiós ni eficient”, va advertir la portaveu dels cupaires, Núria Gibert. L’exdiputat Albert Botran també va defensar que l’independentisme reprengui l’activitat política on la va deixar com a conseqüència de la suspensió del govern i el Parlament. Botran reivindicava les dues resolucions aprovades el 27 d’octubre, de desplegament de la llei de transitorietat jurídica i del procés constituent. Això és “un llistó bastant més alt del que recullen aquests punts”, va censurar en declaracions a Catalunya Ràdio.
Un altre dels punts preveu impulsar “un gran acord de país” que, “amb voluntat democràtica i vocació constituent”, eixampli la majoria partidària que “Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l’autodeterminació”. Un precepte que permetria als comuns incorporar-se a un procés constituent de participació ciutadana i recuperaria el front proreferèndum.
Els cupaires, en canvi, situen com a repte prioritari establir “quina acció constitutiva de la República” es comprometen a fer encara que el govern espanyol mantingui el rebuig a dialogar amb les majories que surtin de les urnes. “La nostra estratègia no pot basar-se a esperar aquesta negociació perquè ho poses molt fàcil a l’adversari. Simplement, no s’asseurà mai a la taula de negociació”, va advertir Botran, convençut que els moviments que es van fer en l’àmbit internacional i estatal van ser quan les institucions i la societat catalana van emprendre “accions unilaterals” com ara l’1-O.
L’esborrany, en procés de negociació, inclou també l’alliberament dels presos polítics i la retirada dels efectius policials “responsables de la repressió” de l’1-O, i exigeix l’assumpció de responsabilitats als “responsables polítics i policials” de les càrregues amb què pretenien impedir la votació. També inclou la defensa de les institucions catalanes davant la suspensió de l’autonomia, en aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, i insta el govern estatal a comprometre’s a respectar els resultats dels comicis. “En cas que s’hi confirmi novament una majoria de caràcter independentista, que n’assumeixi democràticament els resultats i que no torni a actuar il·legítimament i abusant de la seva posició de força” contra les iniciatives que emprengui la Generalitat, recull el text. Hi figura, a més, la defensa de l’escola catalana davant “qualsevol ingerència de l’Estat”; la necessitat de contrarestar els efectes de la campanya contra l’economia catalana atribuïda al govern espanyol i exigeix a la UE que vetlli perquè els drets dels catalans, en tant que ciutadans europeus, no siguin vulnerats per les institucions espanyoles.
Segons les fonts consultades, els partits no s’han fixat un termini per tancar els punts programàtics comuns ni la manera com es presentaran en públic.
