L’efecte de la intervenció del govern espanyol en l’administració de la Generalitat de Catalunya es deixa notar cada vegada més. L’entitat ServidorsCAT, associació creada a finals del mes d’octubre per preservar les institucions catalanes, reconeix que “l’administració de la Generalitat no funciona amb normalitat com afirmen propagandísticament les autoritats espanyoles mentre la mantenen escapçada, vigilada, al ralentí i amb un nivell d’activitat molt inferior a l’habitual”. “Mai no havia funcionat tan malament”, diuen, i han engegat la redacció d’un inventari de danys “que així ho confirmarà”. “L’objectiu és poder ordenar tots els danys de manera contrastada per informar la ciutadania, però el problema és que no el podem tancar, el document és viu i va creixent dia a dia amb més danys”, explica un dels membres de l’entitat, que s’estima més romandre en l’anonimat per no donar peu a possibles represàlies. “Els treballadors públics tenen por”, reconeix Marc Sallas, de la Intersindical-CSC; una afirmació que el membre de ServidorsCAT confirma, tot i que matisa que “uns treballadors més que uns altres, malgrat que cal recordar que hi ha hagut professors que han estat citats a declarar per fer la seva feina”. Com també els passa als Mossos.
Ahir, per vèncer aquesta por, centenars de treballadors es van concentrar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reivindicar el govern legítim empresonat i exiliat a Brussel·les i per rebutjar la seva intervenció. En un comunicat aplaudit ahir a plaça, els treballadors públics denunciaven que l’aplicació del 155 “suposa un atac directe als treballadors” de la Generalitat “i és una clara vulneració dels nostres drets laborals atès que modifica la cadena de comandament, ens deixa en una situació d’incertesa legal i bloqueja l’activitat ordinària”. Els treballadors expliquen que la intervenció “afecta el conjunt de la ciutadania i ja està tenint efectes en l’execució de programes i activitats perquè impossibilita el funcionament normal de l’administració”. El president Carles Puigdemont (s’hi corejava “Puigdemont, el nostre president”) va enviar una carta de suport.
De fet, els treballadors denuncien la “paràlisi de l’administració”, segons admetia ahir un treballador del Departament de Territori i Sostenibilitat que tampoc vol fer públic el seu nom. “Veiem que cada vegada va a més, que s’estan impedint noves contractacions i que el tancament de l’any no tira endavant”, explica. “Això començarà a afectar aviat els ciutadans, amb contractes que s’haurien de renovar o prorrogar i que no sabem si es mantindran o no”, diu. Per exemple, es desconeix si les tarifes del transport públic o els preus dels peatges que depenen de la Generalitat, que normalment es revisen a finals d’any, es prorrogaran automàticament o no. “Si aquesta situació s’allarga més, no em puc imaginar què ens pot passar”, explica. “No estan actuant, estan generant una paràlisi de tot el sistema”, denuncia. Tampoc a l’Escola d’Administració Pública s’han pogut publicar mitja dotzena de llibres previstos ni avaluar externament revistes reconegudes amb segell de qualitat internacional que ho requereixen. CCOO i la UGT treuen ferro a aquesta situació i, tot i que accepten que no és la desitjada, sí que admeten que es treballa amb “relativa normalitat” i que no s’han rebut denúncies al respecte.
“Els ciutadans estan més mal servits i reben menys inversions i menys subvencions”, diu el membre de ServidorsCAT. “Les intervencions no arriben o es retarden i afecten tots els departaments, tot i que alguns, com ara Vicepresidència o Interior, pateixen més que d’altres”, alerta.
Montoro ordena ser informat sobre Puigdemont
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va dictar dijous passat una instrucció perquè se l’informi en un termini de deu dies si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, inicia els tràmits per sol·licitar la pensió d’expresident. La directriu, que s’emmarca en el procés de desplegament de la intervenció de l’autonomia, implica supeditar la tramitació al Ministeri d’Hisenda. A més, des del govern espanyol entenen que, si Puigdemont s’empara en l’estatut dels expresidents de la Generalitat i demana l’execució de les prerrogatives que li corresponen per llei, estarà acatant a la pràctica l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La percepció de la pensió vitalícia, a més, és incompatible amb l’exercici d’un càrrec públic, i del manteniment d’activitats en l’àmbit públic o privat i amb la participació en consells d’administració d’empreses públiques o privades.
Quant al despatx o el cotxe oficial, la llei estableix que correspon al Govern determinar-ne els mitjans personals i materials a la seva disposició. És a dir, al govern espanyol, atesa la suspensió de l’autonomia.
Puigdemont es reivindica, però, com a president “legítim” i encapçala la llista per Barcelona de Junts per Catalunya, amb la intenció de prendre possessió de l’escó, tot i les dificultats, pendent com està amb la resta de consellers a Brussel·les de la petició d’extradició.
