El jutge belga, que avui prendrà declaració al president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, tindrà nova informació de les autoritats espanyoles sobre les presons i el procés independentista. Així, l’Audiencia Nacional va confirmar ahir que la justícia belga els va demanar informació penitenciària i judicial per a la vista judicial dels membres del govern a l’exili d’aquest divendres davant la cambra del Consell. Per contra, la fiscalia de Brussel·les minimitza al màxim la seva exposició mediàtica i va rebutjar fer cap comentari al respecte abans de les declaracions.
Els responsables de decidir sobre l’extradició de Puigdemont i els consellers estan interessats a conèixer amb més detall el sistema penitenciari espanyol i en quins centres ingressarien els processats si són lliurats a les autoritats espanyoles. Precisament, el Consell d’Europa va publicar ahir un dur informe sobre les condicions a les presons espanyoles i comissaries de policia, en el qual va constatar maltractaments físics, tractes degradants i aïllaments a interns excessivament llargs.
També es va demanar informació sobre el procediment judicial espanyol, és a dir, quin jutge instrueix la causa, si se’ls prendria declaració en arribar o si l’Audiencia Nacional és un tribunal ordinari. Però, a més d’examinar l’estat de les presons i el sistema judicial espanyol, el jutge flamenc vol saber els detalls continguts en l’ordre de detenció europea que fan referència al procés polític català. Així, l’Audiencia Nacional hauria d’enviar també informació sobre quines resolucions va aprovar el govern que vulneren la llei o quins delictes haurien comès els acusats.
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va assegurar ahir al vespre que ja s’havia remès informació “detallada” i va reiterar que ningú a Europa donarà lliçons a Espanya sobre el seu “exemplar” estat de dret.
Declaració imminent
Puigdemont i els consellers declararan avui, a les 14h, al Palau de Justícia de Brussel·les, però no s’espera que hi hagi imatges d’ells entrant i sortint dels jutjats. Els seus advocats, però, explicaran les declaracions quan surtin de la vista. Segons fonts de la fiscalia, la decisió de si Brussel·les entrega el govern a l’exili a Madrid no es farà pública, necessàriament, avui mateix, ja que el jutge pot deliberar durant uns dies.
Rússia s’indigna per les acusacions d’ingerència
El Kremlin ha demanat explicacions al govern de Mariano Rajoy per haver-lo acusat, sense proves, d’interferir en el procés sobiranista de Catalunya. La portaveu del Ministeri d’Exteriors rus, Maria Zakhàrova, va convidar els seus “col·legues espanyols” a respondre de les seves paraules i a presentar alguna dada que avali aquesta teoria, cosa que fins ara encara no ha succeït. “El menyspreu cap als fets objectius i l’entusiasme injustificat amb què es llancen acusacions sense fonament basant-se en fonts dubtoses no parla gens bé de la diplomàcia espanyola”, va dir la portaveu russa, que va reblar: “L’únic que aconsegueixen és fer malbé les relacions entre els dos països.”
La suposada implicació del Kremlin en l’afer català ja fa uns dies que és motiu d’especulació en diversos articles, però la reacció russa és a causa d’unes declaracions de Rajoy en un diari alemany apuntant que molts dels comptes que piulaven sobre la qüestió eren falsos i procedents de Rússia i Veneçuela. Aquestes paraules han dut el PSOE a demanar la compareixença de la vicepresidenta, Sáenz de Santamaría, en la comissió de secrets oficials per explicar les actuacions del govern estatal en aquest sentit. Ahir, el director de l’Instituto Nacional de Ciberseguridad va evitar parlar del tema en la comissió mixta del Congrés i el Senat sobre ciberseguretat. El ministre Zoido creu que “no hi ha motius d’alarma” sobre la possible ingerència de hackers el 21-D.
