Més de cent professors de Dret Penal de les universitats espanyoles han fet un manifest en què es mostren molt crítics amb la Fiscalia i amb la magistrada de l'Audiencia Nacional, Carmen Lamela, la primera jutge de la Unió Europea capaç de decretar presó cautelar a gairebé tot un govern d'una institució democràtica. No creuen que els fets siguin constitutius de delicte de rebel·lió, ni tampoc de sedició. Sí que diuen que hi ha delictes que han de ser investigats i sancionats. També recorden que l'exigència de responsabilitats penals s'ha de fer amb l'"observança estricta de les nostres lleis penals i processals, i respectant de manera exigent el principi de legalitat, de compliment obligatori en aquest àmbit."

No hi ha delicte de rebel·lió perquè no hi ha violència

Els firmants del manifest afirmen que "és greument equivocat considerar els fets com a constitutius d'un delicte de rebel·lió", per "la poderosíssima raó" que "n'està absent" un element estructural com és la violència. Segons els experts, el requisit de violència es va incorporar a la tipificació de rebel·lió, "després d'una viva discussió al Senat", perquè només s'apliqués "a supòsits de la màxima gravetat que no es donen en aquest cas." Tampoc hi veuen el delicte de conspiració per a la rebel·lió, "que requereix un acord conjunt de portar-lo a terme amb aquesta mateixa violència".

No hi ha delicte de sedició: només es pot jutjar algú pels seus fets

Aquests professors de Dret Penal tampoc hi veuen delicte de sedició. Ho justifiquen pel fet que en "en cap moment s'ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari, tal com exigeix la llei". Afirmen que no se'ls poden atribuir successos que han passat abans o que han portat a terme altres persones.

L'AN no és competent

Els firmants del manifest també afirmen que l'Audiencia Nacional no és competent per conèixer dels delictes de rebel·lió o sedició. Per ells, hauria de ser l'Audiència Provincial de Barcelona qui jutgés aquests fets.

"Falta de mesura" de Lamela

El manifest, encapçalat per Javier Álvarez, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Carlos III de Madrid, i María Luisa Maqueda, catedràtica de Dret Penal de la Universitad de Granada, acaba denunciant "la falta de mesura" de Carmen Lamela, tant en la fixació de dates per prestar declaració" com en "el dictat de presons preventives", que qualifiquen de "greument desproporcionades" i sense "suficient justificació".