Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El TS inicia els tràmits per agrupar en una causa la persecució judicial a la DUI

El magistrat Pablo Llarena reclama els procediments oberts a l’Audiencia Nacional / Tots els consellers a presó, partidaris de canviar d’instància judicial

Els consellers del Govern, el dia que van anar a declarar davant de l'Audiencia Nacional, que els va empresonar preventivament Els consellers del Govern, el dia que van anar a declarar davant de l'Audiencia Nacional, que els va empresonar preventivament EUROPA PRESS
Catalunya El Punt Avui
Dimecres, 15 Novembre 2017 08:33

Macrocausa judicial contra el procés independentista que va acabar amb la proclamació de la independència de Catalunya el 27 d’octubre. Aquest és el futur que espera a la deriva judicial del procés sobiranista, ja que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha iniciat el camí per agrupar sota la seva jurisdicció els procediments que ja està instruint a l’Audiencia Nacional la jutgessa Carmen Lamela.

Amb aquest objectiu, Llarena va fer ahir el primer pas demanant a Lamela un informe sobre “els aspectes fàctics, processals i d’investigació dels dos procediments”, amb relació a la causa oberta, per un costat, contra Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, l’antic major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, i per un altre, contra el govern en ple de la Generalitat. L’objectiu del magistrat del Suprem és unir aquesta investigació a la que ell mateix instrueix contra la mesa del Parlament.

Paral·lelament al requeriment fet a la magistrada Lamela, Llarena també ha posat en marxa el mecanisme legal perquè les parts implicades en el procediment informin sobre aquest possible traspàs de la causa d’una instància a una altra.

Sobre aquesta eventualitat, Junqueras i la resta de consellers són favorables al canvi de tribunal. De fet, l’advocat dels consellers d’Esquerra, Andreu van der Eynde, ja va presentar un escrit al jutge Llaneras en què argumentava que els dos procediments són “connexos”. Si el cas acaba aterrant al Suprem, això obriria la porta al fet que els processats es tornin a presentar davant del jutge. Quan ho van fer davant Carmen Lamela, els consellers no van contestar a les preguntes del fiscal, tret del cas de Santi Vila. Segons sembla, els consellers d’ERC a la presó mantenen la seva posició de no declarar.

Caixa solidària

Mentre es resol el tema de la competència, el Tribunal Suprem ja ha certificat el pagament de les fiances imposades als membres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, per un valor total de 100.000 euros. Els diners han estat aportats per la caixa de solidaritat que ja fa dies va posar en marxa l’Assemblea Nacional Catalana i que ja va servir per pagar la fiança de 150.000 euros imposada a Carme Forcadell.

D’altra banda, el diputat de la CUP Benet Salellas va ser ahir a Madrid per visitar els consellers presos, a Estremera i Alcalá Meco, i transmetre “tota la solidaritat” de l’organització anticapitalista.

Un nou front contra els alcaldes

Cada dia una volta de cargol, aquesta vegada contra els alcaldes. El Ministeri d’Hisenda va reclamar ahir a la fiscalia del Tribunal de Comptes que citi a declarar els alcaldes que van viatjar a Brussel·les per donar el seu suport a Carles Puigdemont, en el marc d’una investigació que pretén determinar amb quins diners es van pagar aquests desplaçaments. La investigació també afecta alguns eurodiputats que van acompanyar la comitiva d’alcaldes.

La investigació que demana Hisenda es basa en diverses informacions de premsa en què se sosté que el desplaçament va costar diversos milers d’euros i en què es recullen declaracions d’alcaldes explicant que el cost l’assumirien els ajuntaments. De moment se citarà a declarar la presidenta de l’AMI i el president de l’ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, respectivament, i l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, que va dir que l’Ajuntament pagaria el viatge perquè l’havia fet en representació del municipi.

D’altra banda, el Tribunal Constitucional ha decidit aixecar les multes coercitives que al seu dia va imposar als que van ser designats membres de la junta electoral del referèndum de l’1 d’octubre. Les multes que s’haurien imposat eren d’entre 6.000 i 12.000 euros diaris si els síndics de la junta electoral no haguessin presentat la seva renúncia, com així va ser. Tots ells van justificar de manera fefaent la seva renúncia al càrrec.

Publicitat