Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Jornada d’autocrítica

ERC admet que el Govern no estava preparat per desplegar la República en un context de violència / Puigdemont defensa que una solució alternativa a la independència per resoldre la crisi “és possible”

Portada del diari belga 'Le Soir', ahir, amb l'entrevista al president Puigdemont Portada del diari belga 'Le Soir', ahir, amb l'entrevista al president Puigdemont ACN
Catalunya El Punt Avui
Dimarts, 14 Novembre 2017 07:52

Creixen les veus que admeten errors de càlcul i dificultats sobrevingudes a l’hora de desplegar la República. Seguint el fil de l’autocrítica que va plantejar la consellera Clara Ponsatí el cap de setmana, ahir va ser Esquerra qui va reconèixer que el govern “no estava preparat per fer efectiva la declaració d’independència”. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va adduir que l’autoritarisme de l’Estat, “sense límits” a l’hora de recórrer a la repressió i a la violència policial, va pesar en el capteniment de l’executiu, decidit a no creuar “una línia vermella infranquejable: que no hi hagués més violència i que el procés fos pacífic”.

“Potser no estàvem preparats, però mai vam voler posar en risc la vida dels ciutadans”, va assenyalar Sabrià, que va alertar que el govern no volia “córrer el risc de comprovar amb morts” que l’Estat estava disposat a aprofundir en la via repressiva. Esquerra va parlar de “proves clares” que aquesta violència podia anar a més, però no va especificar-les.

El mateix president, Carles Puigdemont, en una entrevista al diari belga Le Soir, no descartava ahir una solució alternativa a la independència per resoldre el conflicte amb l’Estat, tot i que de seguida puntualitzava que el PP sempre l’ha impedida: “Sempre és possible! He treballat durant trenta anys per obtenir un altre encaix de Catalunya a Espanya! Hem treballat molt en això, però l’arribada al poder del senyor [José María] Aznar va aturar aquest camí.” El mandatari exiliat, candidat de la nova marca Junts per Catalunya per al 21-D, remarcava al rotatiu francòfon que està disposat a acceptar “la realitat d’una altra relació amb Espanya”.

Són aquestes afirmacions un pas enrere del president? Esquerra considera que no. “En cap cas entenem que hi hagi una reculada”, va defensar Sabrià. “El que no farà Esquerra és posar en dubte el compromís de Puigdemont”, va subratllar el portaveu en el que de moment s’està demostrant com un pacte de no agressió de facto que les parts estan mantenint.

Puigdemont, que divendres haurà de comparèixer amb els quatre exconsellers que l’acompanyen a Brussel·les davant d’un jutge belga de primera instància que decidirà si els entrega o no a les autoritats espanyoles en virtut de l’euroordre, va argumentar que l’Estat estava “preparat per usar la violència” amb l’objectiu de reprimir la resistència pacífica catalana i per “crear les condicions d’una repressió extremament violenta”. En concret, va esmentar la il·legalització de “certs” partits polítics.

El president també va revelar que va oferir a Mariano Rajoy celebrar un referèndum per ratificar la independència “cada tres anys” durant el període “d’una generació”. “Estava disposat a acceptar que, durant el període d’una generació, tornéssim a fer la pregunta per referèndum cada tres anys. Les respostes van ser negatives a tot”, explica a Le Soir.

Puigdemont va aparèixer ahir per sorpresa a la presentació d’un llibre sobre la Guerra Civil i l’exili, Quan Catalunya preocupava Europa, de l’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, presentat pel conseller Lluís Puig.

Ponsatí va obrir la llauna dels mea culpa des de Brussel·les admetent a RAC1 que el govern no estava “prou preparat” per “donar continuïtat política de forma sòlida al que va fer el poble de Catalunya el dia 1 d’octubre” i que “potser a alguns els va agafar una mica desprevinguts” el context de violència policial desbocada. Que no tot anava a l’hora es desprenia de les converses telefòniques intervingudes a diversos càrrecs del govern prèvies a l’1-O, ordenades pel jutjat d’instrucció número 13 per indagar sobre la preparació del referèndum, en el sentit que algunes estructures d’estat no estaven a punt.

Esquerra va remarcar que no renuncia a cap dels seus principis independentistes i republicans, però va voler evitar, en un altre gest autocrític, fixar nous calendaris que puguin encotillar el projecte, com els famosos divuit mesos de la postautonomia a la preindependència. El partit es proposa“donar forma” a la República.

D’altra banda, la líder dels comuns, Ada Colau, va insistir a demanar la llibertat dels consellers engarjolats perquè puguin “donar la cara”: “Que estiguin a la presó no els converteix en intocables. Han pres una decisió duríssima, que és fer una DUI, que després no ha portat enlloc i per a la qual la mateixa consellera Ponsatí reconeixia que no estaven preparats. És molt greu que a dia d’avui encara no ens hagin donat cap explicació.”

Davant la pressió de l’unionisme sobre els comuns per imposar el relat que els de Colau han virat cap a l’independentisme, l’alcaldessa va voler subratllar ahir que els vots de Catalunya en Comú no es podran imputar “al grup dels independentistes”. “Ni DUI ni 155. La via unilateral irresponsable ens ha fet mal i la del 155 ha estat catastròfica”, va mantenir en una entrevista a RAC1. El 21-D els comuns volen trencar la lògica d’unes plebiscitàries que polaritzin la campanya i els acabin aixafant entre els dos grans blocs, el de l’espanyolisme i el de l’independentisme, tal com va passar amb Catalunya Sí Que es Pot. En aquest context, al qual s’afegeix la ruptura del govern municipal amb el PSC, Colau va insistir una vegada més en el seu no independentisme: “Tothom sap que no soc independentista.”

Publicitat