Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Millo, el no volgut

Desenes de municipis ja han reaccionat a l’actuació policial del passat 1 d’octubre declarant ‘persona non grata’ a les seves poblacions el delegat del govern espanyol a Catalunya

Enric Millo, davant d'agents de la Guàrdia Civil el mes de setembre passat, a l'entrada a una reunió de coordinació policial a Catalunya Enric Millo, davant d'agents de la Guàrdia Civil el mes de setembre passat, a l'entrada a una reunió de coordinació policial a Catalunya JUANMA RAMOS/ EL PUNT AVUI
Catalunya Azahara Palomares / El Punt Avui
Dissabte, 21 Octubre 2017 08:30

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, no és benvingut, com a mínim, a gairebé mig centenar de municipis de tot Catalunya. Aquest ha estat el resultat de la reacció de diversos ajuntaments, consells comarcals i fins i tot una Diputació a l’hora de condemnar la violència amb què els agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional van intentar aturar el referèndum per la independència del passat 1 d’octubre. En aquest context, Millo s’ha convertit en el focus del rebuig en forma d’una moció que ja han aprovat diverses desenes d’ens locals i supramunicipals i en què declaren el delegat persona non grata.

La proposta la van impulsar conjuntament l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Pocs dies després de la votació de l’1 d’octubre van fer arribar a tots els ajuntaments catalans la proposta de moció de condemna de la violència policial, focalitzant-ne la condemna en el màxim responsable de l’administració estatal a Catalunya. L’AMI té constància que una quarantena de municipis ja han aprovat el text, tot i que molts hi han introduït modificacions i ho han fet extensible a altres personalitats. La més famosa, la dirigida al rei Felip VI, que ja han aprovat una desena d’ajuntaments. La xifra no és tancada, ja que les comunicacions de molts ajuntaments poden arribar més tard, i en els propers dies està previst que més ajuntaments s’hi afegeixin.

Les comarques gironines i la Catalunya Central són les que més s’han sumat a la declaració contra Enric Millo. Girona és, de fet, l’única capital de demarcació que ho ha aprovat, de la mateixa manera que també ho va fer la Diputació de Girona. Sant Julià de Ramis, el municipi del Gironès on havia de votar l’1-O Carles Puigdemont, va ser, a més, el primer a aprovar-la. Altres municipis del Gironès, la Selva, el Ripollès i el Baix i l’Alt Empordà (entre d’altres, la capital de comarca, Figueres) s’han sumat també a la proposta. Pel que fa a la Catalunya Central, el Bages concentra la majoria de municipis, tot i que també Solsona (Solsonès) i Vilada (Berguedà) han aprovat la declaració, igual que ho va fer Vic (Osona).

A l’àrea metropolitana, la ciutat més gran que l’ha aprovada ha estat Sabadell, mentre que a les comarques tarragonines són dos ajuntaments de la Conca de Barberà (Montblanc i l’Espluga) els que s’han afegit a la declaració, juntament amb Torredembarra. A la demarcació de Lleida, l’ha aprovat el Consell Comarcal de les Garrigues, que juntament amb els de l’Alt Camp, l’Alt Empordà, el Montsià i el Ripollès són els tres ens comarcals que ho han acordat. En el cas del Montsià, la decisió del ple va anar seguida, poc després, del trencament del pacte entre el PSC i ERC en el govern comarcal.

En diversos casos, els ajuntaments han anat més enllà del model difós per l’AMI. Així, el president del govern, Mariano Rajoy, ha passat a no ser benvingut a Sant Hilari Sacalm o Sant Salvador de Guardiola; a Sant Hilari també van declarar no grats tots els ministres i fins i tot Albert Rivera i Inés Arrimadas, de Ciutadans, partit també reprovat per Vacarisses, que també va estendre la declaració al PSOE. La Guàrdia Civil va ser declarada non grata a Fonollosa, i el coordinador dels cossos policials, Diego Pérez de los Cobos, ha compartit la mateixa sort a Vilada.

La personalitat, però, que segueix més de prop Millo en reprovacions és el rei Felip VI. Tot i que no és el primer cop que municipis catalans ho fan, les tres setmanes que han transcorregut des de l’1-O han fet que deu ajuntaments hagin fet pública aquesta presa de posició. El cas més dur ha estat el de Figueres, que ha vetat la casa reial en ple, així com el cos de la Guàrdia Civil. Vilada, Olot, Sant Joan de Vilatorrada, Fonollosa, Arbúcies, Vilalba Sasserra, Torredembarra i Sant Hilari de Sacalm han aprovat també la declaració, i Montblanc ha aprovat, per segon cop, demanar a la casa reial que la princesa d’Astúries deixi de fer servir el títol de duquessa de Montblanc. La petició, però, té un valor purament simbòlic, ja que la retirada depèn de la casa reial.

Sense validesa

Tot i la seva popularitat entre ens locals i supramunicipals, la declaració de ‘persona non grata’ no té validesa jurídica. El terme prové de la diplomàcia internacional (la recull la Convenció de Viena del 1961), un camp en què la declaració sí que té efectes, ja que pot comportar la retirada d’una delegació diplomàtica d’un país o, fins i tot, ser l’avantsala d’una declaració de guerra. En el camp municipal, però, la declaració té un paper simbòlic, i ni tan sols implica que l’òrgan en qüestió hagi de negar-se a rebre l’afectat.

Publicitat